Un equip de científics xinesos ha anunciat, en un article a la revista ‘Nature’, el descobriment d’un “forat negre monstruós” que té una massa tan gran que, segons les teories acceptades actualment, senzillament no hauria d’existir. Format després de la mort i explosió -supernova- d’una estrella, fins ara els astrofísics creien que el límit de massa que podia tenir un forat negre estel·lar és, aproximadament, d’unes vint vegades la del nostre Sol, ja que durant mateix procés de mort de l’estrella es van produint tot d’explosions que alliberen matèria i gas cap a l’espai.
El forat negre acabat de descobrir, però, i que ha estat batejat com a LB-1, resulta que té una massa setanta vegades superior a la del Sol, és a dir, més del doble del límit teòric que havien establert els científics. Situat a uns 15.000 anys-llum de la Terra, l’existència d’aquest forat negre és un desafiament als models d’evolució estel·lar acceptats per la immensa majoria de la comunitat científica, i la diferència entre la seva massa i el límit que fins ara es creia que era el màxim suposa un repte enorme per als estudiosos del cosmos que, ara, hauran d’explicar com es va poder formar.
Els mateixos científics xinesos que han descobert LB-1 tenen algunes teories sobre el seu naixement. Una d’elles per exemple, planteja la possibilitat que no aparegués amb la mort d’una estrella sinó amb la fusió de dos forats negres més petits. Una altra teoria explica l’existència de LB-1 dient que el material expulsat per la supernova podria haver estat reabsorbit pel forat negre. Aquesta darrera teoria, tot i que és tècnicament possible, no ha estat observada mai de manera directa.
Aquest forat negre, és clar, no és el més gran que s’ha observat mai: els forats negres supermassius del centre de les galàxies són milers de milions de vegades més grans. És, però, el més gran que s’ha vist mai de la seva categoria que, de fet, és una de les més petites d’aquests misteriosos cossos estel·lars.
A diferència dels supermassius, que es troben al centre de les galàxies, els forats negres estel·lars estan escampats per tot l’Univers i són difícils de detectar perquè, normalment, no emeten raigs X. Fins ara, de fet, només se n’han trobat unes dues dotzenes. Per trobar LB-1, els científics es van fixar en una estrella que és uns vuit cops més massiva que el Sol i que orbitava un objecte invisible, que va resultar ser aquest forat negre.
LB-1 ha entrat al coneixement dels humans sembrant dubtes sobre si realment havíem entès bé com es formen els forats negres estel·lars, en un moment on els descobriments sobre l’astrofísica dels forats negres està sent reexaminada. Com més coses en sabem, més ens adonem de com de poc els entenem.
