Un equip d’astrònoms ha descobert un forat negre d’una galàxia llunyana que n’orbita un altre de molt més gran. Tot i que feia temps que se sospitava que existia, ara ha estat detectat directament gràcies a una emissió de llum provinent del forat negre més petit, tal com van explicar els autors de la troballa en una trobada de la Societat Astronòmica Americana.
Una sospita de fa temps
El forat negre supermassiu, anomenat OJ287, és un blàzar, un dels objectes més brillants de l’univers. Es tracta d’un forat negre molt gros que emet raigs de radiació brillant cap a l’espai i, en aquest cas, el raig apunta gairebé directament a la Terra, per bé que el seu origen és a 3.500 milions d’anys-llum de distància.
Curiosament, cada 11 o 12 anys s’ha anat observant que augmentava sobtadament la brillantor, cosa que va fer pensar que, potser, hi havia un altre forat negre massiu orbitant-lo. Tots dos són enormes: si el més gran es creu que té una massa uns 18.000 milions de cops la del Sol, el petit ‘només’ és d’uns 150 milions de masses solars. Tots dos, doncs, fan semblar un balí el forat negre del centre de la Via Làctia, que és d’uns 4 milions de masses solars.
Una detecció que obra tot un nou camp de recerca
El forat negre més gros està envoltat d’un disc de gas i pols incandescents que brilla en diverses longituds d’ona i, si hi hagués un forat negre més petit, cada cop que entra en aquest disc hauria de provocat un esclat de llum i, a més, ho hauria de fer de manera recurrent, coincidint amb una òrbita estable. Observant-los, doncs, fins ara s’havia cregut gairebé segur que hi havia un segon forat negre.
En aquesta darrera ocasió, però, els investigadors van preparar telescopis terrestres i espacials per observar aquesta deflagració amb el màxim de detall possible. És així com, a més de la llum del disc, es va detectar una altra deflagració, brillant i ràpida i que només va durar un dia. Això, segons els astrònoms, correpson al segon forat negre estirant el material del disc a mesura que s’hi acosta, just abans de xocar-hi.
Així doncs, finalment hi ha la prova directa de l’existència d’aquest segon forat negre. A més, però, aquest estudi podria ser l’inici de tot un camp de treball, el d’aquestes emissions secundàries en sistemes binaris de forats negres. Ara que ja se n’ha trobat un cas, se’n podrien buscar molts més i, així, ampliar el coneixement que tenim sobre un dels fenòmens més increïbles de l’univers.
