Un xoc entre estrelles de neutrons podria haver emès dos tipus diferents de senyals còsmics. D’una banda, les ones gravitacionals, estrips en l’espai-temps, però també un petit esclat d’energia conegut com una ràfega ràpida de ràdio. Tots dos, a més, van arribar a la Terra gairebé alhora i van ser detectats el 25 d’abril de 2019. La diferència, de fet, tal com explica un equip d’astrònoms a ‘Nature Astronomy’, va ser de dues hores i mitja tot i que, abans, havien recorregut 370 milions d’anys-llum.
Una possible explicació per a les ràfegues ràpides de ràdio
Si fos així, aquest descobriment donaria suport a la teoria que les ràfegues ràpides de ràdio poden tenir orígens múltiples, entre els quals hi hauria la fusió d’estrelles de neutrons. No obstant això, els científics admeten que ‘només’ estan un 99,5% segurs que tots dos senyals tinguin el mateix origen. Les ràfegues ràpides de ràdio han estat captades per centenars des de mitjans de la dècada dels 2000 però, tot i això, se’n desconeixen les causes. Els astrofísics creuen que poden venir d’estrelles de neutrons altament magnetitzades (magnetars), però com que n’hi ha que són repetits i altres només passen una vegada, sembla que podrien tenir causes diverses. Una d’elles podria ser, per exemple, el xoc de dues estrelles de neutrons.
Una fusió d’estrelles de neutrons al límit de la física
Buscant dades de senyals arribades alhora, els investigadors van trobar aquestes dues i, a més, van poder establir que la distància de què venien eren iguals. A més, les ones gravitacionals eren les úniques que hi havia en aquella sèrie d’observacions i la ràfega era especialment potent. De fet, segons les dades per satèl·lit, fins i tot hi podria haver hagut una explosió de raigs gamma, una altra conseqüència coneguda de la fusió d’estrelles de neutrons. Aquesta combinació, doncs, apunta decididament cap a aquest fenomen com la font de la ràfega ràpida de ràdio, cosa que podria tenir implicacions importants.
Una d’elles és, per exemple, que dues estrelles de neutrons podrien fusionar-se i formar-ne una de més grossa en comptes de col·lapsar immediatament i formar un forat negre, ja que la frontera entre tots dos cossos és borrosa. Si bé la més grossa que s’ha detectat mai és d’uns 2,35 cops la massa del Sol, es creu que podria arribar a ser fins a 3 cops més massiva sense col·lapsar. En aquest cas, si la col·lisió de 2019 hagués produït una estrella de neutrons, hauria estat d’unes 3,4 masses solars.
