MonPlaneta
Hi ha un estel nou al costat del forat negre del centre de la Via Làctia

Un equip internacional d’astrofísics ha descobert un estel nou al costat de Sagitari A*, el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia. Descrita en un article a ‘The Astrophysical Journal’, els científics afirmen que en teoria no hauria de poder existir però, tot i això, tenen una possible explicació a la formació d’aquesta estrella tan jove que només té unes quantes desenes de milers d’anys, menys que la nostra espècie.

Una zona on no hi haurien de poder néixer estrelles

La zona propera a Sagitari A* es considera una regió amb grans processos dinàmics i una radiació de raigs X i ultraviolats elevadíssima. Aquestes condicions no són propícies per a la formació de noves estrelles i, durant molt de temps, es pensava que només les estrelles ja formades podien existir-hi.

Un forat negre supermassiu | ESO
Un forat negre supermassiu | ESO

És per això que, quan fa vint anys es van començar a trobar estrelles molt joves molt a prop del forat negre, va ser una gran sorpresa, anomenada “la paradoxa de la joventut” perquè no se sabia com podien haver-se format. De fet, encara no és clar, però aquesta nova estrella, X3a, podria donar moltes pistes per resoldre l’enigma.

Una possible explicació

Un astre com aquest, de deu cops el volum i quinze cops la massa del Sol, necessita condicions molt especials per poder-se formar al costat d’un forat negre d’una magnitud tan enorme com el del centre de la Via Làctia. Pel que sembla, a pocs anys-llum del forat negre hi ha una regió que les compleix: un anell de gas i pols que és prou fred i està prou protegit de la radiació com per permetre-ho.

El Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments ha aconseguit la primera imatge del forat negre de la nostra galàxia | EHT
La primera imatge del forat negre de la nostra galàxia | EHT

A temperatures baixes i amb densitats altes, es crea un entorn on es poden formar núvols amb la massa de centenars de sols i que es poden moure ràpidament en direcció al forat negre. Els astrofísics creuen que, protegit de la influència gravitacional i la radiació de Sagitari A*, un núvol de gas i pols prou dens es podria haver format i haver col·lapsat sota la seva pròpia gravetat formant una o dues protoestrelles a mesura que queien en direcció al forat negre.

Una estrella que ens permet aprendre més de l’univers

Tot plegat coincideix amb el moment de desenvolupament estelar de X3a, que està madurant. Així doncs, l’anell de gas i pols del voltant del forat negre podria estar generant noves estrelles enormes i que evolucionen molt ràpidament. De fet, X3a encara té gas i pols orbitant-la i ‘engreixant-la’ cada cop més. La seva descoberta, doncs, ens podria haver ajudat a comprendre una mica més com funciona l’univers i un dels seus grans misteris, els forats negres supermassius que podem trobar al centre de les galàxies.

Més notícies
L'erupció de Centaure A en totes les longituds d'ona | ICRAR

Detecten una erupció gegantina a un forat negre supermassiu proper

Les ones de ràdio ocupen un espai al cel de setze vegades l'amplada de la Lluna
:  - Mobile
Reproducció artística del nucli de Messier 77 | Observatori Austral Europeu

Descobreixen un forat negre supermassiu amagat rere un núvol de pols

La troballa confirma prediccions de fa 30 anys i dóna informació sobre els nuclis galàctics actius, que continuen sent tot un misteri
:  - Mobile

Descobreixen més de vuitanta forats negres supermassius a l’Univers primitiu

El Telescopi Subaru Telescope troba quàsars de fa 13.000 milions d'anys, quan l'Univers només tenia un 5% de la seva edat actual
:  - Mobile
Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre

El forat negre del centre de la Via Làctia expulsa una estrella de la galàxia

L'astre ha estat llençat a més de 1.700 quilòmetres per segon i, d'aquí uns cent milions d'anys, haurà abandonat els braços exteriors de l'espiral
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa