Un equip de científics nord-americans i suïssos que analitzava un meteorit que va caure a la Terra a finals de la dècada de 1960 ha descobert, al seu interior, els materials més antics que s’han localitzat mai al nostre planeta i que, de fet, són més antics que el món i, fins i tot, que el Sistema Solar. A l’interior d’aquesta roca provinent de l’espai, s’hi han trobat grans de pols que tenen fins a 7.500 milions d’anys d’antiguitat i que es pensa que provenen de la mort d’estrelles anteriors al Sol i que, en quedar alliberades a l’espai, normalment acaben incorporats a les noves estrelles, planetes, satèl·lits i meteorits que es formen a partir d’aquests.
Així doncs, la troballa consisteix, literalment, en mostres sòlides del material que formava altres estrelles. El meteorit on s’han trobat, que va caure a Austràlia el 1969 i que és conegut com el meteorit de Murchison, va ser analitzat pels científics a través de diversos procediments -triturant alguns fragments, dissolent-los en àcid…- i, finalment, se’n va determinar l’antiguitat mesurant durant quant de temps havien estat exposats a raigs còsmics a l’espai. A causa de la seva alta energia, aquests raigs interactuen amb la matèria amb què topen i contribueixen a la formació de nous elements químics, i a més exposició més elements es formen.
En aquest cas concret, els científics es van fixar en un isòtop del neó, el neó-21, per determinar l’edat de la pols del meteorit. Tot i que la majoria, un 60% dels fragments analitzats, tenien entre 4.600 i 4.900 milions d’anys -uns 300 milions d’anys més que el Sol i uns 400 milions d’anys més que la Terra-, un 10% tenien més de 5.500 milions d’anys, els més antics dels quals arribaven a uns 7.500 milions
Anteriorment, els materials més antics trobats a la Terra tenien uns 5.500 milions d’anys, però els científics estan convençuts que se’n podrien trobar d’encara més antics que els localitzats al meteorit Murchison. A és, el descobriment també aporta informació al debat sobre si la formació d’estrelles és constant o si, al contrari, té pics i valls. Segons l’antiguitat dels fragments trobats, sembla que fa 7.000 milions d’anys hi va haver un període de formació d’un número destacable d’estrelles. A més, el descobriment també indica que, sovint, els fragments pre-solars suren per l’espai units en aglomerats grans, cosa que fins ara no es creia possible.
