El compte enrere pel llançament de la missió Artemis I arriba a la recta final. Aquest dilluns 29 d’agost, a les 14:33 hora catalana –les 08:33 hora local–, la NASA donarà el tret de sortida al seu programa per tornar a trepitjar la Lluna, en una missió que mostrarà tant el potencial del seu coet SLS com el de la càpsula Orion.
L’Artemis I, com sempre, sortirà de Centre Espacial Kennedy a cap Canaveral (Florida), l’escenari principal de la cursa espacial nord-americana. Aquesta ocasió, però, és molt especial perquè és la primera passa de la NASA per tornar a dur humans al nostre satèl·lit d’ençà de la fi del programa Apol·lo, ja fa mig segle. És per això que provarà els nous vehicles que han de fer-ho possible, en una missió que durà la nau a fer una volta a la Lluna descrivint un gran arc abans de tornar a la Terra, on caurà a l’oceà Pacífic d’aquí unes sis setmanes.
L’objectiu final: arribar a Mart
Les missions Artemis volen ser les que duguin la primera dona i la primera persona no-blanca a la Lluna, obrint encara més l’exploració de l’espai per a tothom. I la NASA, és clar, no vol quedar-se a la Lluna, on ja ha estat moltes vegades, sinó que s’ha posat com a objectiu per a les properes dècades dur persones a Mart. Abans d’això, però les missions fins a l’Artemis IX han d’aconseguir establir presència humana de llarga durada a la Lluna, és a dir, tenir-hi habitatges i vehicles d’exploració permanentment, com si fos l’Estació Espacial Internacional.
Estrenant coet i càpsula
Abans de tot això, però, cal provar com s’enviaran humans a la Lluna aquesta vegada. D’una banda hi ha el Space Launch System (SLS), el coet més potent que ha desenvolupat mai la NASA i l’element principal del programa Artemis, que és un 15% més potent que els Saturn V que van dur les missions Apol·lo a la Lluna durant els anys 60 i 70. De l’altra, la càpsula Orion, que aquest cop no durà tripulació però que, si tot va bé, en tindrà a partir de la propera missió, l’Artemis II, que hauria de tenir lloc el 2024.
El més important en aquesta primera missió serà comprovar que l’escut tèrmic de l’Orion resisteix les temperatures de reentrada a la Terra, que superaran els 2.200ºC quan el mòdul torni a l’atmosfera del nostre planeta a uns 38.000km/h, superant més de 30 vegades la velocitat del so. En aquestes condicions, la protecció que duien els Transbordadors Espacials no seria suficient, i la solució ha estat tornar a l’Avcoat, un material creat dins del programa Apol·lo i que ha estat estudiat i redissenyat per protegir les noves naus.
La càpsula Orion, a més a més, també provarà el seu mòdul de servei, el que duu els sistemes de suport que es fan servir en les seves operacions a l’espai i que ha estat construït per l’Agència Espacial Europea (ESA). Amb aquesta col·laboració s’obre la porta a que, en el futur, algunes missions Artemis incloguin astronautes europeus que també puguin anar a la Lluna.
Condicions força favorables
El llançament, és clar, no només depèn de la posició relativa entre cap Canaveral i la Lluna sinó també de la meteorologia. Així doncs, tenint en compte que els darrers dies hi ha hagut tempestes elèctriques a la zona, la NASA està a punt per aprofitar qualsevol de les oportunitats que tindrà aquesta setmana, la primera de les quals és aquest dilluns. Les condicions tranquil·les de les primeres hores del matí dónen a la NASA un 80% de probabilitats de temps favorable en el moment de la finestra de llançament.
