MonPlaneta
Analitzen el destí final d’una estrella estripada per un forat negre
  • CA

L’any 2019, un equip d’astrònoms va observar per primera vegada com un forat negre estripava, o “espaguetitzava” una estrella que s’hi havia apropat massa. Des d’aleshores aquell fenomen ha estat estudiat i ara, a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’, un equip de la Universitat de Califòrnia – Berkeley, als Estats Units, exposa els resultats que n’ha obtingut.

Segons sembla, gran part de la matèria va ser expulsada cap a l’exterior, en un vent molt potent provinent de la llum visible emsa per l’explosió de l’estrella. A través de l’anàlisi de la polarització d’aquella llum, a més, els investigadors han determinat que el núvol de matèria expulsada és esfèricament simètrica, afegint una altra prova que demostra que, efectivament, es va crear un vent molt poderós.

Un forat negre absorbint massa, en aquest cas, d’una estrella de neutrons. Si l’estrella fos més a prop, podria arribar a estripar-se | University College London

Un nou avenç en la comprensió dels forats negres

Aquesta és la primera vegada que s’aconsegueix deduïr la forma del núvol de gas que envolta una estrella espaguetitzada. Com sabem, un cop superat l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre, no hi ha res, ni tan sols la llum, que se’n pugui escapar. No obstant això, els forats negres no absorbeixen tota la matèria que se’ls acosta, sinó que una part és expulsada en forma de raigs molt potents.

Quan això passa amb una estrella, les forces gravitatòries del forat negre l’estripen fora de l’horitzó d’esdeveniments i això fa que part del material de l’estrella surti disparat cap a fora. Això pot formar un disc d’acrecció de matèria al voltant del forat, que emet tant llum visible com raigs X. Aquestes formes d’emissió d’energia són, precisament, una de les maneres mitjançant les quals els astrònoms poden detectar la presència d’un forat negre.

La galàxia Virgo A amb el feix que emet el forat negre que hi ha al seu centre | NASA / Hubble Space Telescope
La galàxia Virgo A amb el raig que emet el forat negre que hi ha al seu centre | NASA / Hubble Space Telescope

La confirmació d’una teoria

Normalment el descobriment d’un d’aquests esdeveniments queda parcialment ocult rere un núvol de pols interestel·lar i resulta difícil d’estudiar, però en el cas d’AT 2019qiz, es va observar per primera vegada poc després que l’estrella s’estripés i, per tant, el núvol de pols encara no s’havia format del tot i era molt més visible.

Així, els astònoms van estudiar el forat amb mesures que abasten tot l’espectre electromagnètic durant sis mesos, gràcies a telescopis d’arreu del món, i van aconseguir les primeres proves directes que l’expulsió de gas durant l’estripament i l’acreció és el que produeix les emissions de llum visible i d’ones de ràdio que s’havien detectat.

Gràcies a l’estudi de la polarització de la llum visible, a més, van poder deduïr quina forma havia pres la matèria de l’estrella en escampar-se: un enorme núvol esfèric amb un radi d’aproximadament 100 vegades la distància entre la Terra i el Sol. Gràcies a aquestes observacions, i a com el núvol es va anar deformant amb el pas dels mesos, la teoria del vent provocat per aquests fenomens tan violents pren més força, especialment tenint en compte que hi ha una part important de la matèria que, tot i començar caient cap al forat negre, n’acaba expulsada.

Més notícies
La primera imatge que es va aconseguir mai del forat negre del centre de la Via Làctia | EHT
Presenten la primera imatge del forat negre del centre de la Via Làctia
El Telescopi de l'Horitzo d'Esdeveniments ha aconseguit demostrar finalment què hi ha al mig de la nostra galàxia
Un forat negre absorbint massa d'una estrella de neutrons | University College London
Els xocs entre forats negres i estrelles de neutrons poden resoldre el misteri de l’expansió de l’Univers
Simulant 25.000 possibles col·lisions i com es detectarien des de la Terra, un estudi conclou que els nostres instruments captarien ondulacions de l'espai-temps en uns 3.000 i, en un centenar, fins i tot explosions de llum
Observades per primera vegada parelles de forats negres fusionant-se
Quan dues galàxies s'ajunten, els forats negres supermassius que hi ha al seu centre també s'uneixen formant-ne un encara més gran
Diverses simulacions de les imatges de forats negres que es podrien obtenir amb l'EHI
El misteriós “novè planeta” del Sistema Solar podria ser un forat negre antic i minúscul
Una nova teoria proposa que l'origen de la gravetat que afecta els objectes del cinturó de Kuiper podria explicar-se per la presència d'un vestigi del Big Bang

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa