Per primera vegada, un equip d’astrònoms ha observat diverses parelles de galàxies a la fase final del procés de fusionar-se per formar-ne de més grans. Buscant a través dels seus nuclis, els investigadors han aconseguit trobar parelles de forats negres supermassius que ocupaven el centre d’aquestes galàxies i que es van apropant fins a formar un nou forat negre encara més gran que serà el centre de la galàxia resultant de la fusió. Liderats per un grup de científics de la Universitat de Maryland, als Estats Units, l’equip va examinar centenars de galàxies properes fent servir imatges del Telescopi Espacial Hubble capturades al llarg d’un període de més de 20 anys, i ha explicat els resultats obtinguts en un article a la revista ‘Nature’.
Les imatges en alta resolució mostren, a més de la fusió de les galàxies, com finalment els forats negres que tenen al centre acaben col·lisionant, alliberant enormes quantitats d’energia en forma d’ones gravitacionals, estrips en l’espai-temps que van ser detectats recentment per primera vegada. Les observacions, a més, també permeten saber què passarà d’aquí uns quants milers de milions d’anys, quan la Via Làctia i la galàxia d’Andròmeda es fusionin. Com en els casos observats, totes dues galàxies tenen grans forats negres al seu centre, que també es fusionaran per formar el centre de la galàxia resultant.
Els investigadors van mirar per tot l’arxiu Hubble, buscant galàxies fusionant-se a les dades de raigs X, i van fer servir una vista d’infraroigs per observar-les amb més detall, especialment els forats negres. L’equip va parar especial atenció a galàxies situades a uns 330 milions d’anys llum de la Terra, una distància relativament petita en termes còsmics, seleccionant-ne prop de 500. D’aquestes, més d’un 17% tenien parelles de forats negres al seu centre, que es trobaven a les fases més tardanes del seu ball en espiral fins a la fusió final en un forat negre ultramassiu. Els astrònoms es van sorprendre de trobar-ne tants, ja que les simulacions que s’havien fet indiquen que la durada d’aquesta fase és molt curta.
Trobar nuclis galàctics tan junts no és habitual. La majoria de les observacions que s’havien fet havien trobat els forats negres fusionant-se en les seves primeres fases, uns 10 cops més separats que els que s’han trobat ara. La darrera fase de la fusió és difícil de veure perquè les galàxies tenen una gran densitat de pols i gas, per la qual cosa cal observacions amb molt alta resolució per poder trobar els nuclis.
