Un equip de científics del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins (JHU-APL), als Estats Units, ha presentat un informe on presenta un projecte de sonda interestel·lar que aniria molt més lluny que les Voyager. Un treball fet a petició de la Divisió d’Heliofísica de la NASA que, si es fes realitat, cap d’ells no arribaria a veure acabar.

El document, de gairebé 500 pàgines, detalla com construir una nau més ràpida que les dues sondes enviades als anys setanta del segle passat i que, un segle després del llançament, continuïn funcionant. El seu objectiu, però, seria el mateix que les Voyager van assolir la dècada passada: abandonar l’heliosfera, la bombolla de gas que envolta el Sol, i entrar a l’espai interestel·lar.

Reproducció artística de la sonda Voyager 1 entrant a l'espai interestel·lar  | NASA
Reproducció artística de la sonda Voyager 1 entrant a l’espai interestel·lar | NASA

Allà, les sondes s’han endinsat en un espai ple de partícules, pols, camps magnètics i radiació provinent d’altres estrelles i de què estem protegits gràcies a l’heliosfera, a una distància aproximada de 23.000 milions de quilòmetres. Les Voyager, però, duien un equip per estudiar planetes (Júpiter, Saturn, Neptú i Urà), no pas per mesurar les condicions de l’espai interestel·lar. I tot i això, han proporcionat informació valuosíssima.

Si s’enviés una sonda preparada directament per a explorar més enllà del Sistema Solar, es podrien aconseguir encara moltíssimes més dades que ens ajudarien a entendre l’univers, i això és precisament el que proposa aquest document: una nau d’uns 850 quilos i els instruments i sensors més moderns que podria ser llançada, creuen, el 2036.

Júpiter i els seus satèl·lits | Pixabay
Júpiter i els seus satèl·lits | Pixabay

Gràcies a la seva enorme velocitat, podria passar de llarg la Lluna en només sis hores i mitja i al cap de set mesos, a Júpiter, fer servir la seva assistència gravitatòria per assolir velocitats properes als 120.000 quilòmetres per hora, el doble que les Voyager. A diferència d’aquestes, a més, la nova sonda duria bateries nuclears de nova generació que li permetrien enviar les seves lectures a la Terra durant un segle.

Aquest ús de tecnologies existents, de fet, és la gran diferència entre aquest projecte i algunes altres propostes que s’han fet darrerament, com ara enviar una nau a Alfa Centauri en només vint anys. Això podria ajudar-lo a aconseguir el finançament necessari, d’uns 1.420 milions d’euros. De moment el document, estudiant tots els detalls, ja existeix. Ara només cal posar-se a treballar.

Nou comentari

Més notícies

El pla de la NASA per continuar fent servir les sondes Voyager

Els enginyers volen continuar obtenint-ne informació dels confins del Sistema Solar, a milers de milions de quilòmetres de la Terra, després de més de 40 anys de viatge
Reproducció artística de la sonda Voyager 1 entrant a l'espai interestel·lar  | NASA

La Voyager I detecta ones de plasma en la immensitat del buit interestel·lar

La sonda va abandonar el Sistema Solar fa temps i manté una comunicació molt feble amb la Terra
Reproducció artística de la vela solar de la sonda japonesa IKAROS | Andrzej Mirecki

Proposen fer servir làsers per enviar una sonda a Alfa Centauri en només vint anys

Un equip d'investigadors de la Universitat Nacional Australiana creu que seria possible aconseguir velocitats enormes fent servir aquesta tecnologia