La Voyager I detecta ones de plasma en la immensitat del buit interestel·lar

La sonda va abandonar el Sistema Solar fa temps i manté una comunicació molt feble amb la Terra

La sonda Voyager 1 de la NASA, una de les dues naus que van ser llançades fa 44 anys i que són els dos objectes de fabricació humana que hi ha més lluny de la Terra, fa temps que ha abandonat els límits del Sistema Solar. La sonda, però, encara funciona, i un equip liderat per investigadors de la Universitat Cornell ha publicat un article a la revista ‘Nature Astronomy’ on anuncia que els seus instruments han detectat la remor de les ones de plasma que viatgen pel buit. És un so molt lleuger i monòton, en una freqüència molt estreta, però sembla clar quin és el seu origen.

Les dades de la sonda, és clar, arriben a la Terra molt a poc a poc. Primer de tot, perquè han de viatjar més de 22.500 milions de quilòmetres des de la Voyager 1 fins aquí; en segon lloc, perquè la seva tecnologia és de mitjans dels anys setanta i té una memòria interna de només 70Kb. Així, si al principi de la missió podia enviar uns 21kb per segon, una xifra que ara resulta ridícula, la distància ha anat reduint aquesta capacitat de comunicació fins arribar, a dia d’avui, a 160 bits per segon. Viatjant a uns 61.000 km/h, la Voyager 1 va creuar l’heliopausa l’agost de 2012 i, després d’entrar a l’espai interestel·lar, va detectar perturbacions a les ones de plasma. Enmig de les erupcions, però, que causa el Sol, també es va descobrir la signatura del buit gairebé total de l’espai, una marca lleu però que podria indicar que el gas interestel·lar té més activitat que no es pensava i que això pot permetre conèixer-ne la distribució espacial.

Nou comentari