Una intel·ligència artificial (IA) desenvolupada per un estudiant d’informàtica de només 21 anys ha aconseguit, per primera vegada, llegir textos de l’interior d’un rotlle de papir carbonitzat que va ser sepultat per l’erupció del volcà Vesuvi l’any 79 després de Crist. Descobert a la ciutat d’Herculà, a prop de Pompeia, fins ara no se n’havia pogut llegir ni una sola paraula, i és per això que, com explica el portal del premi ‘Vesuvius Challenge’, aquest avenç és tan important.
Centenars de papirs carbonitzats que s’havien donat per perduts
Luke Farritor, que estudia a la Universitat de Nebraska-Lincoln, als Estats Units, podria haver fet una passa crucial per a obrir-nos les portes de l’única biblioteca ‘intacta’ de l’Edat Antiga que hi ha al món. L’erupció del Vesuvi va sepultar centenars de rotlles de papir sota 20 metres de cendra volcànica i, durant les primeres excavacions a Herculà, se’n va intentar obrir alguns, que van fer-se bocins. Així doncs, es pensava que aquella gran base documental, tot i ser a les nostres mans, mai no podria ser llegida.
Un premi per a les primeres paraules llegides
Aquí és on entra justament el ‘Vesuvius Challenge’, que ofereix una sèrie de premis fins arribar al primer, de 700.000 dòlars, a la primera persona que aconsegueixi llegir quatre o més passatges d’algun dels papirs. En aquest cas, Farritor ha guanyat un premi de 40.000 dòlars per haver llegir més de 10 caràcters en un espai de 4 centímetres quadrats de papir.
El seu algoritme d’aprenentatge automàtic, entrenat per trobar petites diferències en la textura de la superfície del papir i ressaltar-les per fer ‘tornar’ la tinta, ha aconseguir detectar lletres gregues en algunes línies del papir, incloent la paraula πορϕυρας (porphyras), d’on ve el nostre ‘porpra’. Un avenç que ha delectat arqueòlegs d’arreu del món no només pel fet de poder recuperar documents antics sinó perquè, a més, provenen d’una vil·la romana que es creu que podria haver estat de la família del sogre de Juli Cèsar.
Una línia directa amb els textos ‘originals’
Recuperar tots aquests documents, doncs, podria revolucionar el coneixement que tenim de la història i la literatura antigues, ja que els textos clàssics que ens han arribat ho han fet a través de còpies de còpies de còpies durant segles i en aquest jaciment, en canvi, el que hi ha són documents originals o, si més no, que havien estat copiats moltíssimes menys vegades.
Així, per exemple, fins ara només s’havien pogut estudiar alguns fragments oberts dels rotlles, que sembla que corresponen a l’escola de filosofia iniciada per Epicur de Samos (341aC-270aC), incloent-hi algunes parts d’obres seves, i també obres d’un filòsof poc conegut anomenat Filodem de Gàdara. Encara queden, però, més de 600 rotlles inactes i per obrir, el contingut dels quals es desconeix, i els que encara es podrien descobrir quan continuïn les excavacions a la vil·la.
