MonPlaneta
Troben un text perdut del pare de l’astronomia sota un còdex medieval

Un equip d’investigadors ha trobat un fragment del catàleg d’estrelles d’Hiparc, considerat el pare de l’astronomia, sota un còdex medieval. El també geògraf i matemàtic, inventor de l’astrolabi i la trigonometria, va ser una de les primeres persones que va fer un text d’aquest tipus, al segle II abans de Crist, i també es considera que va descobrir tant la precessió de la Terra (com trontolla sobre el seu eix) i va calcular els moviments del Sol i l a Lluna, entre d’altres. El descobriment ha estat anunciat en un article publicat a ‘Journal for the History of Astronomy’.

Hiparc va ser un dels pensadors més importants de l'Antiguitat
Hiparc va ser un dels pensadors més importants de l’Antiguitat

Tecnologia punta en un document antiquíssim

La recerca d’aquest document, de gran importància històrica, ha durat segles. No ha estat fins ara que, gràcies a la tecnologia d’imatge multiespectral, se n’han trobat unes restes escrites en grec amagades sota textos cristians en un pergamí de l’Edat Mitjana. La imatge multiespectral obté fotografies visibles en blau, verd i vermell i les combina amb els infraroigs i els raigs X per mostrar petits rastres de pigment o dibuixos o textos amagats rere capes de pintura o tinta. Així és, per exemple, com es van trobar textos ocults a quadre fragments dels Manuscrits de la Mar Morta.

En aquest cas, el fragment del catàleg es va trobar al ‘Codex Climaci Rescriptus’, originari del monestir de Santa Caterina de la península del Sinaí, a Egipte. Està format d’onze manuscrits en arameu, corresponents a l’Antic i al Nou Testament, i també en grec, només del Nou Testamnt. Són d’entre el segles VI i VIII, una època en què era habitual reutilitzar pergamins, com és el cas d’aquests.

L'ús de les darreres tecnologies ha permès veure què hi havia sota el pergamí reaprofitat | Museu de la Bíblia
L’ús de les darreres tecnologies ha permès veure què hi havia sota el pergamí reaprofitat | Museu de la Bíblia

Un descobriment casual

Si bé primer es pensava que el text anterior també era cristià, un professor d’estudis bíblics de la Universitat de Cambridge, Peter Williams, va demanar uns estudiants que estudiessin les pàgines l’any 2012, moment en què es va identificar un passatge com a part de l’obra de l’astrònom grec Eratòstenes. A partir d’aquí van començar anys d’investigacions en què es van trobar més fragments de textos sobre astronomia. Enmig s’hi va trobar les coordenades de la constel·lació de la Corona Boreal, cosa que els va sorprendre enormement.

La recerca feta darrerament ha trobat diversos indicis que el text podria ser d’Hiparc, i fent servir cartes astronòmiques han determinat que les observacions registrades de la posició de les estrelles corresponen a on eren aproximadament el 129 abans de Crist, justament l’època en què es creu que Hiparc treballava en el seu catàleg.

Una de les fonts de Claudi Ptolemeu

Així, tot i que de moment només s’han trobat aquestes coordenades, els investigadors creuen que l’astrònom va fer el mapa de tot el cel nocturn, amb unes dades que, probablement, Claudi Ptolemeu va fer servir quatre segles després al seu tractat ‘Almagest’. De fet, els investigadors apunten que els càlculs d’Hiparc eren molt més precisos que els de l’astrònom grecoegipci, amb un marge d’error de només un grau en un moment en què el telescopi encara no existia.

Més notícies
El monument megalític de Stonehenge, un dels més coneguts d'Europa i del món | Pixabay

Stonehenge podria ser un calendari solar de més de 4.000 anys d’antiguitat

Un investigador afirma que les roques marquen uns anys extraordinàriament precisos: 365 dies i 6 hores
:  - Mobile
L'egípcia va ser una de les grans civilitzacions de l'Edat de Bronze

Ressusciten la cervesa dels faraons amb llevats de 5.000 anys d’antiguitat

Un equip de científics israelians ha aconseguit tornar a la vida els fongs que permetien la fermentació i tornar a elaborar la beguda tal i com es consumia a l'Antic Egipte
:  - Mobile
Aquesta petita pedra amb un penis dibuixat i un missatge ofensiu va ser gravada quan la majoria de l'illa de Gran Bretanya es trobava sota domini romà | Vindolanda Charitable Trust

Troben un dibuix d’un penis i un insult gravats en pedra per un soldat romà

La curiosa troballa s'ha fet a Vindolanda, un jaciment del nord d'Anglaterra, i té uns 1.700 anys
:  - Mobile
Detall d'un mosaic romà de l'illa de Farnese (Itàlia)

Historiadors, matemàtics, informàtics i físics reconstrueixen les rutes de l’Imperi Romà

L’Atlàntic era la via principal per al transport d’aliments entre la península Ibèrica i el nord d’Europa. Els investigadors han creat la base de dades Roman Open Data, que aplega un milió d’informacions sobre l’antiguitat.
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa