Els arbres gegants tenen secrets que els permeten superar millor les sequeres. Segons un estudi publicat a ‘New Phytologist’ i liderat per Laura Fernández de Uña, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), aquests organismes desenvolupen algunes adaptacions a mesura que creixen que els permeten sobreviure a les sequeres de curta durada amb més èxit.
Adaptacions per a ser més eficients
El treball ha avaluat més de 125 estudis, dels quals més de 90 avaluaven arbres de diverses alçades, i conclou que, mentre es van fen més alts, van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen les embòlies al seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que pateixen els arbres. Amb l’alçada, els arbres milloren l’eficiència de l’ús de l’aigua.
Així, quan hi ha sequera, són més hàbils a l’hora de mobilitzar aigua de les reserves del tronc al sistema circulatori. A més, en alçada el tronc fabrica més teixit dedicat a emmagatzemar aigua i guarda més reserves d’aliment, a més de desenvolupar unes arrels més profundes i capaces d’extreure aigua de les parts més profundes del terra. Totes aquestes adaptacions són claus per suportar la manca d’aigua i els fan potencialment més resistents a la sequera que els arbres més baixos.
Els efectes de la sequera
En els episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons o que cauen pot ser per motius molt diversos. D’una banda, que l’aigua no arribi a les branques més altes, cosa que pot provocar fallades al sistema circulatori a causa de les embòlies. Aquestes es produeixen quan la calor és molt forta i les fulles han d’evotranspirar molta aigua de les arrels fins a les fulles, però el terra està sec o no hi ha prou aigua. Això augmenta la pressió dins del sistema circulatori i es poden produir embòlies si entra aire als conductes, com passa amb els humans, i també poden dur a la mort de l’arbre.
A més, l’arbre pot patir gana perquè, quan augmenta la temperatura, les fulles tanquen els estomes per a no perdre aigua i la fotosíntesi s’atura. De fet, igual com acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir més reserves de carboni als teixits, que poden fer servir durant aquests períodes.
Els arbres més alts són elements clau dels boscos. Donen menjar i ombra i són refugi d’espècies, a més d’acumular molt carboni i de redistribuir els nutrients i regular gran part del cicle de l’aigua del bosc, perquè en recullen i n’evotranspiren molta. Les sequeres freqüents i dràstiques com les que patim actualment són una amenaça per als boscos, i perdre els exemplars gegants pot posar en perill el seu funcionament.
