Les autoritats de l’estat nord-americà d’Alaska han anul·lat per primera vegada la temporada de pesca del cranc de les neus (Chionoecetes opilio). La raó és que les poblacions són massa petites per capturar-los sense posar en perill l’espècie, una circumstància tan sorprenent com alarmant perquè fins fa poc hi havia milers de milions d’exemplars d’aquesta espècie però ara, de sobte, han desaparegut.
Segons explica la cadena nord-americana CNN, el 2018 es calcula que hi havia uns 8.000 milions de crancs de les neus vivint a les costes d’Alaska. El 2021, només en quedaven 1.000 milions, i ara les xifres són massa baixes com per permetre que se’n capturin. Un declivi extraordinari i una situació insòlita pel que és, de lluny, l’espècie més nombrosa de cranc d’entre les que es capturen a l’estret de Bering. Una altra espècie habitualment abundant, el cranc gegant de Kamtxatka, tampoc no es podrà pescar, però en aquest cas és el segon any seguit que les autoritats prenen aquesta decisió.
El canvi climàtic n’és el responsable més probable
Tot i que la causa oficial de la prohibició de capturar aquests crancs és la sobrepesca, sembla clar que això amaga un problema molt més important. Al cap i a la fi, el terme només vol dir que es capturen més animals dels que es generen de manera natural, però això no sempre explica el col·lapse de la població, especialment en el cas d’una espècie tan abundant com el cranc de les neus, que només entre 2021 i 20222 ha vist com desapareixien un 40% dels mascles.
Més enllà d’això, és clar, hi ha el canvi climàtic. Els crancs de les neus, com el cranc gegant de Kamtxatka, són espècies acostumades a viure en aigües molt fredes, que sempre estan per sota dels 2ºC. L’escalfament dels oceans i la desaparició del gel marí, doncs, poden estar fent-les inhabitables per a aquestes espècies, que estan desapareixent perquè no poden desplaçar-se a zones més hospitalàries per a elles. Al cap i a la fi, ja són a una de les regions més fredes del planeta.
Un futur poc esperançador
L’Àrtic, a més, és la zona que s’està escalfant més ràpid del món, fins a quatre cops més que la mitjana, de manera que les perspectives de futur són fprça pessimistes. Tancar les zones de pesca i augmentar les investigacions científiques per veure com es poden ajudar els crancs és pràcticament l’únic que es pot fer. A més, sembla que darrerament s’han vist aparèixer alguns exemplars joves de crancs de les neus que, d’aquí tres o quatre anys, arribaran a la maduresa i podrien ajudar a recuperar la població. Les temperatures, però, també hi haurien d’ajudar.
