Un gran estudi ha descobert que els llacs del món s’estan evaporant a un ritme molt ràpid del que s’havia pensat fins ara. En un article publicat a ‘Nature Communications’, un equip de la Universitat A&M de Texas, als Estats Units explica com ha creat una enorme base de dades del volum d’evaporació dels llacs (GLEV) de tot el planeta per calcular l’abast real d’aquest efecte tan preocupant de l’escalfament global.

Un assumpte crucial però massa poc estudiat

Aproximadament el 87% de tota l’aigua dolça que hi ha a la superfície de la Terra, si més no en forma líquida, es troba emmagatzemada als llacs naturals i artificials. Tot i que fa temps que se sospita que el volum que s’evapora a causa de la calor és més que considerable, la seva distribució espacial i quines són les tendències a llarg termini són un assumpte molt més complicat. En un estudi que ha fet servir sensors remots i models, els investigadors han creat una sèrie temporal, mes a mes, de l’evaporació de l’aigua a 1,42 milions de llacs naturals i embassaments de tot el món.

El llac Sonachi | Universitat de Barcelona
El llac Sonachi | Universitat de Barcelona

Resultats preocupants

Així han arribat a la conclusió que, entre 1985 i 2018, la mitjana d’evaporació s’ha incrementat a un ritme global de 3,12 quilòmetres cúbics d’aigua cada any. Els resultats inclouen un augment de la ràtio d’evaporació del 58%, un descens en la coberta de gel dels llacs d’un 23% i un augment de la superfície dels llacs del 19%.

Els resultats d’aquest estudi també posen de manifest que el volum d’evaporació hauria de ser l’índex més important a l’hora de calcular l’impacte del canvi climàtic en aquestes reserves d’aigua dolça i que, cada any, s’evaporen uns 1.500 quilòmetres cúbics d’aigua, un 15,4% més del que s’havia pensat fins ara i un indici que l’evaporació de l’aigua del llacs juga un paper molt més important en el cicle de l’aigua del que se li atribueix.

Els embassaments, especialment afectats

A més, segons GLEV, 6.715 embassaments només suposen el 5% de la capacitat d’emmagatzematge i el 10% de la superfície de tots els llacs naturals i artificials del món i, no obstant això, contribueixen en un 16% al volum d’aigua evaporada, una quantitat que equival al 20% del consum d’aigua del planeta. Durant els darrers 33 anys, a més, la pèrdua d’aigua per evaporació als embassaments ha augmentat a un ritme del 5,4% anual, duplicant el 2,1% d’augment de tots els llacs del món combinats.

La presa de Mequinensa desembassant  | ACN
La presa de Mequinensa desembassant | ACN

Una ajuda per enfrontar-nos al futur

Aquestes dades són d’un gran valor tant pels gestors dels recursos hídrics del planeta com pels legisladors, ja que tenen un valor ambiental, social i econòmic molt important, especialment tenint en compte que aquesta pèrdua d’aigua s’accelerarà a mesura que el planeta continuï escalfant-se.

A més del que això suposa per les reserves d’aigua i per les possibles crisis d’abastiment que pugui produir, en el cas dels embassaments això també pot ser un problema per a la generació d’energia amb centrals hidroelèctriques. Així doncs, disposar d’una base de dades com aquesta pot ser d’un valor incalculable a l’hora d’adaptar-nos i fer-nos més resilients davant dels canvis que aniran arribant durant les properes dècades.

Més notícies
Inundacions a Hanoi (Vietnam) l'any 2008.

Els futurs canvis en les precipitacions podrien haver estat subestimats

Un nou estudi indica que els riscos per a la població mundial són pitjors del què s'havia pensat fins ara
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa