MonPlaneta
Els futurs canvis en les precipitacions podrien haver estat subestimats
  • CA

Una nova anàlisi de les tendències en les precipitacions mundials anuals demostra que el risc per als sistemes humans i mediambientals ha estat subestimat. Això, almenys, és el que afirma un equip d’investigadors de la Universitat de Maine, als Estats Units. Segons expliquen a la revista ‘Scientific Reports’, més del 38% de la població mundial i gairebé la meitat de la superfície del planeta estan patint canvis en les seves precipitacions a què no s’ha fet prou cas.

Les anàlisis habituals es fixen en els canvis en les precipitacions anuals i donen per fet que els canvis en les precipitacions altes i baixes es comporten de la mateixa manera. Aquest estudi, però, presenta una nova manera d’analitzar tendències que en mostra que s’havien ignorat fins ara, com és el cas dels extrems, tant alts com baixos, mostrant els riscos i la variabilitat de les precipitacions.

Una de les tendències que, segons l’estudi, s’han ignorat, és l’augment del risc de precipitacions extremes i de la variabilitat climàtica a algunes parts dels Estats Units, el nord del Canadà, Àsia central i del sud i Indonèsia, regions on viuen més de 850 milions de persones. Al mateix temps, tampoc s’havia parat prou atenció als 840 milions de persones al sud d’Àfrica, a Amèrica del Sud i a algunes parts del nord d’Àsia que tenen menys risc de precipitacions extremes, cosa que faria caure el total anual de precipitacions en regions que, per exemple, depenen dels monsons per a la seva agricultura.

Alhora, uns 630 milions de persones estan en risc de patir sequeres extremes al sud d’Europa, l’oest dels Estats Units, el sud del Canadà i el nord d’Àfrica. A més, l’estudi també revela que el 40% de les zones agrícoles del món que basen el seu reg en les pluges també estan exposades a tendències de precipitacions que havien estat ignorades, almenys fins ara. L’adaptació dels humans al canvi climàtic requereix, per començar, conèixer les probabilitats de patir alguns dels seus impactes més negatius, per poder calcular amb precisió els riscs per a les persones i per als ecosistemes i emprendre estratègies adients.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Observador a novembre 16, 2018 | 15:39
    Observador novembre 16, 2018 | 15:39
    No exagerem. D'aigüats n'hi ha hagut sempre i molt més forts que els d'aquests dies. Justament avui -16 de novembre- es compleixen exactament cent deu anys d'un de molt gran a les contrades gironines. Penseu en la munió de molins que hi ha escampats pel Païs. Avui cap podria funcionar, i no els constru ïen pas per fer bonic.
  2. Icona del comentari de: JordiP a novembre 16, 2018 | 20:49
    JordiP novembre 16, 2018 | 20:49
    Això és obvi i hi alguns fa anys que insisteixen en dir-ho: si augmenta la temperatura, augmenta l'evaporació. A més evaporació, més vapor d'aigua a la troposfera. Per tant, més possibilitat de pluges i amb més freqüència. La fusió del gel flotant no augmenta el nivell del mar. La del continental, sí. Més nivell = més superfície = més evaporació. És esperançador: un xic més de control de gasos hivernacle i la Terra ens ajudarà a evitar el canvi climàtic.
  3. Icona del comentari de: JordiP a novembre 16, 2018 | 20:56
    JordiP novembre 16, 2018 | 20:56
    A més, potser encara no hem arribat al final de la fase de caiguda postwürmiense, punt que marcarà lnici de la pujada a un nou interval glacial. Això no ens evita haver de abocar tots els recursos possibles en avançar el Projecte ITER. Serà la única solució per a acabar amb al consum de hidrocarburs i ens entregarà una quantitat d'energia suficient per uns quants segles. No sé quants, però. Ni vull saber-ho: jo no ho veuré. Espero que els meus fills i nets puguin tirar endavant.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa