L’Índia es prepara per a un dels projectes d’infraestructures més grans i importants de la seva història: una xarxa gegantina de canals per abastir els seus conreus, connectant rius i desviant volums enormes d’aigua per millorar el reg a les regions on és més escassa. Tot i que la idea pugui semblar prometedora, però, no tothom hi està d’acord: en un estudi publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors afirma que un projecte així podria tenir efectes molt importants en el clima, fins al punt de reduir les pluges.
En concret, la transferència d’aigua podria fer caure les precipitacions a les zones que pateixen més estrès hídric, afectant els monsons fins al punt que les pluges podrien ser un 12% menors en algunes zones. Així doncs, alerten els investigadors, caldria estudiar molt millor els impactes ambientals d’aquest grans projectes abans d’implementar-lo, ja que les conseqüències podrien ser d’un abast difícil d’imaginar.
Una idea recuperada dels colonitzadors britànics
El pla, de fet, no és una idea nova, ja que els primers a tenir-la van ser els colonitzadors britànics. No obstant això, des de fa gairebé 10 anys torna a ser seriosament sobre la taula. El govern indi vol crear una xarxa de 15.000 quilòmetres de canals, amb milers de reservoris, per transferir aproximadament 174.000 milions de metres cúbics d’aigua cada any, una quantitat esfereïdora.
La idea és impedir que el màxim d’aigua possible vagi a parar al mar per cobrir la demanda hídrica del país. Això, però, pot tenir uns impactes catastròfics, no només en el dipòsit de sediments i els ecosistemes aquàtics sinó també per al sol, l’atmosfera i les seves interaccions en el cicle de l’aigua. El pla vol incrementar la superfície de regadiu en 35 milions d’hectàrees, cosa que voldria dir molts més conreus alliberant humitat per les seves fulles, reduint les temperatures al seu voltant i, a una escala tan gran, canviant els patrons de formació de núvols i de precipitacions.
Canvis enormes que poden tenir efectes molt greus
Els autors d’aquest estudi van crear un model per ordinador per veure les relacions entre tots aquests elements i com podrien canviar, prenent com a referència set conques hidrogràfiques durant els mesos de monsó. Els resultats mostren que el mes on es pateixen més els efectes de la interacció entre el sòl i l’atmosfera és al setembre, quan els cultius estan madurs i l’evotranspiració és més alta.
En aquest context, a quatre estats les precipitacions es podrien reduir entre un 6,4% i un 12% en alguns estats indis mentre que, a altres, podrien pujar fins a un 10% o un 12%. Una modificació enorme dels patrons de pluja que, a més, podria incrementar l’estrès hídric en algunes zones que ja en pateixen molt, fent que la necessitat d’aqueste enorme infraestructura fos una mena de profecia autocomplerta que, a més, reduïria o fins i tot neutralitzaria els mateixos beneficis que hauria d’aportar.
