Les glaceres de la serralada de l’Himàlaia, la més alta del món, podrien perdre fins el 80% del gel abans del 2100 a causa de l’escalfament global. Aquesta conseqüència de l’activitat humana, a més, tindrà un impacte terrible per als més de 2.000 milions de persones que viuen a prop de la serralada i per a qui les glaceres són la principal font d’aigua de boca. Així ho conclou un estudi internacional publicat pel Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de les Muntanyes (ICIMOD).
4,1 milions de quilòmetres quadrats i 2.000 milions de persones
El treball va examinar l’impacte del canvi climàtic en una regió de 4,1 milions de quilòmetres quadrats entre l’Afganistan i Myanmar (l’antiga Birmània), observant que les glaceres de l’Hindu Kush i l’Himàlaia es van fondre un 65% més ràpidament durant la dècada passada que en l’anterior, cosa que demostra que l’augment de les temperatures l’estan afectant seriosament.
La neu i el gel de la regió alimenta 12 rius que donen aigua dolça a 2.000 milions de persones de 16 països, entre els quals hi ha els més poblats del món. A la regió immediatament propera hi ha 240 milons de persones i, més avall, 1.650 milions més. Així doncs, hi ha moltes comunitats que en depenen per a l’agricultura, la ramaderia i l‘aigua de boca i, al ritme actual, després d’uns anys amb massa aigua n’hi començarà a haver amb massa poca.
Una situació catastròfica
De fet, si l’escalfament global arriba als 3ºC per sobre dels nivells preindustrials, gran part de les glaceres poden perdre més de tres quartes parts del gel que tenen. Això, a més, augmentaria les probabilitats de grans inundacions, esllavissades i corriments de terres que poden posar en perill la vida de milions de persones que, a més, sovint viuen a zones remotes, de manera que la resposta a qualsevol tipus de desastre podria arribar molt tard i de manera precària.
