Les glaceres de la serralada de l’Himàlaia, la més alta del món, s’estan fonent a “un ritme excepcional”. Aquesta conclusió, exposada per un equip de la Universitat de Leeds (Anglaterra) en un article a ‘Scientific Reports’, no només mostra un dels efectes més visibles de l’escalfament global sinó que també assenyala que aquest fet amenaça el subministrament d’aigua de centenars de milions de persones.
Durant les darreres dècades, les glaceres han perdut deu cops més gel que la mitjana dels darrers 400 anys, quan es va acabar l’última gran expansió d’aquestes masses de gel. Aquesta velocitat és superior a la registrada en altres glaceres del món, i és per això que els investigadors la qualifiquen d'”excepcional”.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics han reconstruït la mida i la superfície de gairebé 15.000 glaceres durant la Petita Edat de Gel. D’aleshores ençà, calculen que l’àrea s’ha encongit un 40%, dels 28.000km2 a què van arribar als 19.600km2 actuals. Pel que fa en volum, s’han perdut entre 390 i 586 quilòmetres cúbics de gel, un volum equivalent al de tot el gel que hi ha als Alps, el Càucas i Escandinàvia. Tot plegat, calculen els experts, ha fet pujar el nivell del mar entre 1 i 1,5mm.
L’Himàlaia, de fet, conté la massa de gel més gran després de l’Antàrtida i l’Àrtic. A diferència d’aquests, però, és la principal font d’aigua de centenars de milions de persones al sud d’Àsia, ja que rius com l’Indus i el Ganges en recullen el desglaç. Segons l’estudi, la banda oriental està perdent el gel molt més ràpid, probablement per diferències meteorològiques.
En un comunicat, els responsables d’aquest estudi reclamen “actuar urgentment” per reduir l’impacte del canvi climàtic a les glaceres i als rius que en rebenn l’aigua. “La gent de la regió ja està veient canvis més enllà del que s’havia observat durant segles. Aquesta investigació només és la darrera confirmació que aquests canvis s’estan accelerant i que tindran un impacte significatiu en nacions i regions senceres”.