Tot i que la percepció pública és que el problema va ser resolt amb èxit fa anys, el fet és que el forat de la capa d’ozó és cada cop més gran, tornant a posicionar-se com un problema que cal abordar. Això, si més no, és el que afirma un article publicat a ‘Nature Communications’, on un equip d’investigadors es fixa en aquest fenomen, de què els CFCs no són els únics responsables, i mira d’esbrinar què està pasant exactament.
Durant els darrers quatre anys, el forat de la capa d’ozó ha estat particularment gran i permanent. En aquest estudi, però, s’ha anat molt més enllà, i s’han analitzat els canvis mensuals i diaris en l’ozó, a diferents altituds i latituds de la zona antàrtica, entre 2004 i 2022. Entre les conclusions més preocupants és que al centre del forat hi ha molt menys ozó que fa 19 anys. Una dada que es contradiu, de fet, amb el que afirmen altres estudis recents.
El que diuen les dades de l’estudi
Les dades disponibles també permeten fer connexions entre els canvis en l’ozó i en l’aire que arriba al vòrtex polar que hi ha just a sobre de l’Antàrtida. És això, precisament, el que fa pensar que els CFCs no són l’únic responsable de la situació. D’ençà de l’aplicació de Protocol de Mont-real, el 1987, l’ús d’aquests compostos ha caigut en picat i, de fet, la capa d’ozó es va recuperar visiblement, però ara hi pot haver altres factors complexos que contribueixen a l’empitjorament detectat.
Els efectes del forat de la capa d’ozó en el clima
Entendre la variabilitat de l’ozó, a més, és important perquè té un paper clau en el clima de l’hemisferi Sud, influenciant fenomens tan violents com els grans incendis forestals i els ciclons que han patit tant Austràlia com Nova Zelanda. Tot i que el seu impacte és diferent del dels gasos d’efecte hivernacle, l’ozó absorbeix llum ultravioleta, i si no ho fa no només pot causar que els nivells d’aquests raigs augmentin moltíssim a l’Antàtida sinó que també té un impacte molt significatiu en la manera com s’emmagatzema a la calor a l’atmosfera.
Són aquests canvis, precisament, els que fan variar els patrons del vent a tot l’hemisferi i, de retruc, el clima a la superfície, cosa que pot tenir impactes molt grans a nivell local. Així doncs, caldrà continuar investigant per comprendre millor aquest sistema tan complex, què està provocant els canvis negatius que pateix i de quina manera, si és que n’hi ha, podem intervenir perquè la millora de la capa d’ozó torni al ritme que havia mantingut durant les primeres dècades després del Protocol de Mont-real.
