MonPlaneta
Descobreixen el primer ésser que produeix oxigen en un entorn sense llum
  • CA

Un tipus molt comú d’arqueus marins, uns organismes unicel·lulars sense nucli, és capaç de produir tant oxigen com nitrogen en un entorn totalment fosc. Aquesta capacitat, que es considera única entre els éssers vius de la Terra, és gràcies a una via biològica que no s’ha acabat de comprendre però que podria canviar la manera com entenem el cicle dels nutrients als oceans.

Els arqueus obtenen l’energia per viure a través de l’oxidació de l’amoníac, però també han estat identificats en entorns on no hi ha oxigen i, per tant, no haurien de poder dur a terme aquesta transformació. Així doncs, els científics van pensar que o bé obtenien aquest element d’alguna font externa desconeguda o bé el produien ells mateixos.

Fumaroles a la Terra, semblants a les que hi podria haver al fons d'Encèlad i origen de la vida al nostre planeta | Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units
Fumaroles a la Terra, semblants a les que hi podria haver al fons d’Encèlad i origen de la vida al nostre planeta | Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units

Així doncs, van triar una espècie d’arqueu, el Nitrosopumilus maritimus, per veure com responia a canvis en els nivells d’oxigen, com seria (o serà) el cas si el canvi climàtic continua avançant com fins ara. Els investigadors van adonar-se que aquests éssers capturaven l’oxigen fins que gairebé no n’hi havia però després els nivells d’aquest gas tornaven a pujar, cosa incomprensible.

No va ser fins al cap de tres anys d’experiments que van poder comprovar que, efectivament, els arqueus produïen el seu propi oxigen. Juntament amb el fet que produeixen hidrogen fa pensar els científics que aquest organisme fa servir un mecanisme que involucre l’òxid nitrós com a compost intermig, tot i que encara s’ha d’acabar de demostrar. Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la revista ‘Science’.

El pas següent, en què estan treballant en aquests moments, és comprovar si hi ha altres arqueus que també tinguin aquesta capacitat de continuar creixent fins i tot si no hi ha oxigen. Si fos així, la nostra comprensió del cicle dels nutrients als oceans, fins i tot en un escenari de canvi climàtic, podria canviar. El món dels microorganismes, de fet, és un dels més desconeguts, ni tan sols hem trobat totes les espècies que existeixen al nostre planeta, per bé que el seu paper en els ecosistemes globals és absolutament crucial.

Més notícies
La regió mediterrània | Agència Espacial Europea
La biodiversitat microbiana de la Mediterrània: més de 12.000 espècies
El primer catàleg d'aquesta biodiversitat, feta a Catalunya, demostra que són la majoria d'espècies que hi viuen
El llac Sonachi | Universitat de Barcelona
El llac Sonachi: rere les incògnites de la gran producció de metà en hàbitats extrems
La gran diversitat genètica i funcional dels agregats microbians podria explicar l’alt nivell de producció d'aquest gas amb un poderós efecte d’hivernacle
Bactèries | Pixabay
Obtenen els genomes de 317 microorganismes de l’oceà profund, la majoria d’espècies desconegudes
Alguns d'ells tenen un paper clau en els cicles biogeoquímics a escala planetària
La vida sota la superfície terrestre és molt més abundant del què s’havia pensat fins ara
Un estudi de les profunditats del nostre planeta revela que els bacteris i altres formes de vida que sobreviuen en condicions extremes tenen 300 cops més carboni que tots els humans

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa