Un estudi dut a terme a 20 llacs europeus, publicat a la revista ‘Nature Communications’, ha descobert que hi ha alguns bacteris que viuen naturalment en aquestes masses d’aigua que creixen més ràpidament a les restes de bosses de plàstic que a la matèria orgànica de què s’haurien d’alimentar en condicions normals. Pel que sembla, aquests bacteris, que trenquen els compostos de carboni que les formen, podrien ser emprats com una manera natural de retirar la contaminació per plàstics del medi ambient.
Segons els resultats, la presència de plàstics accelera el creixement d’aquests bacteris, fent que no només desfacin el plàstic sinó que també s’acceleri el trencament dels enllaços d’altres compostos de carboni del llac. No obstant això, sembla que els del plàstic els resulten més fàcils de processar i, per tant, els prefereixen.
Els plàstics els fan venir gana
En un comunicat fet públic per la Universitat de Cambridge (Anglaterra), el doctor Andre Tanentzap, un dels líders de l’estudi, afirma que “és gairebé com si la contaminació per plàstics fes venir gana als bacteris”, perquè “els fan servir primer com a aliment”. Això, a més, té efectes positius en la cadena alimentària dels llacs, ja que més bacteris volen dir més menjar pels seus depredadors, i així fins al capdamunt de la cadena tròfica.
Un descobriment important per a la restauració dels llacs
L’efecte d’aquests microorganismes depenia de la diversitat d’espècies que hi hagués, amb més varietat corresponent-se a més digestió de plàstics. Tenint en compte que els llacs d’Europa podrien ser plens de microplàstics, com apunten alguns estudis, això podria ser molt rellevant a l’hora de prioritzar quins s’han de restaurar primer: un llac molt contaminat amb plàstic però amb poca diversitat bacteriana, per exemple, tindrà un ecosistema més amenaçat.
En qualsevol cas, aquest estudi ha ajudat a identificar microbis que es poden fer servir per dissoldre el plàstic i gestionar millor les deixalles. A més, saber quin és l’impacte de la contaminació per plàstics fins i tot a nivell de microorganismes, encara que pugui resultar “positiu”, és una altra passa per comprendre millor els efectes que causa la nostra activitat en ecosistemes molt diferents.
