El llindar dels 1,5ºC d’escalfament global, un dels límits climàtics més importants, podria quedar enrere abans del que ens pensàvem. Segons un nou estudi publicat a ‘Nature Climate Change’, les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà ens estan apropant molt més ràpidament a aquest límit, que podriem creuar l’any 2029 en comptes de, com afirmen altres càlculs, a mitjans de la dècada de 2030.
El treball afirma que les emissions de diòxid de carboni dels darrers tres anys, que van batre rècords, han tingut una influència crucial en aquest canvi de les previsions de canvi climàtic. Això, sumat a la millora en la comprensió dels efectes concrets que tenen els gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, ha permès fer el que, segons els seus autors, és una previsió més precisa de l’evolució del clima i de la temperatura de la Terra.
Els Acords de París, en perill greu
El fet és que, després dels rècords de temperatura que s’han viscut enguany, ja se sap que 2023 serà molt a prop de superar, ni que sigui de manera puntual, els 1,5ºC d’augment de temperatura respecte la mitjana de 1850. A més, els gasos d’efecte hivernacle emesos fin ara ja podrien ser suficients com perquè les temperatures es mantinguessin a aquests nivells durant molt de temps, posant en perill greu els compromisos adquirits en els Acords de París de 2015.
Si es va triar aquest augment, a més, no va ser perquè sí, sinó que té una relació clara, per exemple, amb la pujada del nivell del mar. Un cop creuat aquest llindar, moltes nacions insulars podrien quedar condemnades a desaparèixer i, en altres indrets, la inestabilitat del clima podria abocar països sencers a catàstrofes natural, desastres humanitaris i unes dificultats econòmiques terribles.
El carboni que ens queda per emetre
Encara no som, però, en aquest punt, i és per això que els autors d’aquest estudi van mira de calcular quant de ‘pressupost’ de carboni ens queda per emetre abans d’arribar-hi. Després d’examinar les dades del Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC) i les dades d’emissions dels darrers anys, i de tenir en compte altres factors que afecten l’escalfament global, com ara la reducció dels aerosols, que són contaminants però refreden el planeta, sembla que només queden 250.000 milions de tones de carboni per emetre, molt menys del que es pensava i una quantitat que, al ritme actual, s’haurà emès d’aquí sis anys.
Una dada preocupant de cara a la COP28
Així doncs, conclouen els investigadors, si es vol evitar superar el llindar dels 1,5ºC el món no hauria d’assolir la neutralitat en carboni el 2050 sinó molt abans, el 2034. Cosa que ells mateixos, de fet, consideren que és pràcticament impossible per la pròpia dificultat d’aconseguir-ho i, també, perquè no hi ha cap pla per fer-ho.
Això no vol dir, però, que les temperatures de la Terra hagin de continuar pujant descontroladament sinó, només, que allà on s’estabilitzi l’escalfament global serà, de ben segur, per sobre dels 1,5ºC. Aquesta dada, segurament, serà molt important a l’hora d’abordar la COP28, que començarà a Dubai d’aquí a poques setmanes amb la urgència de retallar emissions per, un cop superat aquest llindar, mirar de fer-ho el mínim possible.
