Un estudi recent diu que el confinament de 2020 per la Covid a la Xina va reduir tant les emissions d’aerosols i gasos d’efecte hivernacle que hi va haver les tempestes d’estiu més intenses en 40 anys.

Els augments o descensos bruscos de les emissions poden provocar canvis molt grans a curt termini. L’erupció del volcà Tambora (Indonèsia) el 1815 va fer que l’any següent sigui recordat com “l’any sense estiu”. A Catalunya es conserven registres de com la verema es va endarrerir moltíssim perquè les temperatures no van pujar prou. En un indret com la Xina, on les emissions són tan grans, es pot notar molt.

És una situació gairebé anecdòtica, però.

Sí, això passa en moments molt localitzats. De fet, pel que fa a la concentració de CO2 atmosfèric a nivell mundial, pràcticament no hi ha hagut repercussió. La inèrcia fa que, si atures les emissions de cop, hi pugui haver canvis a petita escala però el sistema no ho noti. És com la manera com van florir els camps i els boscos mentre nosaltres érem tancats.

La contaminació per diòxid de nitrogen a França abans i després de la crisi del coronavirus  | Agència Espacial Europea
La contaminació per diòxid de nitrogen a França abans i després de la crisi del coronavirus | Agència Espacial Europea

A gran escala, doncs, ni tan sols amb això n’hi va haver prou.

Si aturéssim les emissions de cop hi hauria diferències concretes en alguns indrets i, això sí, es notaria molt en les malalties respiratòries. Pel que fa al planeta, fa massa anys que emetem gasos d’efecte hivernacle, caldrien anys per començar a veure com canvia la tendència.

La famosa diferència entre meteorologia i climatologia?

Exactament! El clima és allò que en teoria hauria de passar de manera general a cada indret i la meteorologia és què passa en cada moment. Aquí, per exemple, les tardors haurien de ser plujoses, però de tant en tant alguna pot no ser-ho. Si això es convertís (o es converteix) en el normal, passarà a ser el clima.

És una de les coses de què es parla ara, que estem en plena “sequera”.

El gener acostuma a ser molt d’anticicló. Fins i tot hi ha les “minves de gener”, quan es veuen roques del mar, molles però sense aigua, perquè la pressió atmosfèrica fa baixar-ne el nivell. El passat cinc de gener va ploure, és cert, però no hi ha pluges abundants i generals des del novembre. A més, venim d’una tardor que tampoc no va ser especialment plujosa, el febrer no està anant bé i fa tota la pinta, segons els nostres mapes, que el març tampoc no ho serà.

Pineda de pi blanc amb clapes de d’arbres morts per culpa la sequera, al Maresme  | Mireia Banqué
Pineda de pi blanc amb clapes de d’arbres morts per culpa la sequera, al Maresme | Mireia Banqué

Així doncs, la sequera no és aquí però s’acosta?

Estem en una situació molt diferent de la de 2008. Les conques internes tenen unes reserves acceptables, si la situació es mantingués hi ha tres graus de restriccions que es podrien aplicar els propers mesos. El cert, però, és que les properes setmanes i mesos no fan bona pinta i podria empitjorar de cara a l’estiu.

Meteorologia o clima?

Les dues coses: és el que anem avisant de fa anys, el canvi climàtic ens està duent cap aquí i no ens hauria de sorprendre. Es farà menys estrany parlar de sequera i l’estem provocant nosaltres. La zona mediterrània ja té prous extrems, però encara s’allunyaran més.

Estem preparats per a això?

Si els fenòmens extrems són recurrents, el sistema de recollida d’aigua podria no ser tan útil com fins ara. A més, hi podria haver afectacions a infraestructures i zones urbanes construïdes en zones inundables. Si es van col·locar allà pensant que s’inundaven cada 150 anys i aquest període de retorn es redueix, caldrà revisar-ho, com també les lleres dels rius i les zones litorals. Una revisió total.

Grans inundacions a Alemanya el juliol de 2021 | ACN
Grans inundacions a Alemanya el juliol de 2021 | ACN

Tenim prou eines per fer-ho?

Anem cap a un escenari que desconeixem i això ho dificulta. Treballem amb models matemàtics però si les previsions meteorològiques es fan amb situacions semblants conegudes, amb el clima no podem anar més enllà. No coneixem prou les condicions, tot són hipòtesis i n’hi ha d’antigues que deien que coses que estan passant avui no passarien fins d’aquí 30 anys.

Com per exemple?

Quan vaig començar, el 2008, una nit tropical era una notícia. Ara hi ha molts llocs de la costa on a l’estiu no baixen mai de 20ºC, i hi ha hagut onades de calor amb nits de 31ºC. Només han passat catorze anys, és un canvi molt marcat.

Aquesta imprevisibilitat deu dificultar molt la feina.

Hi ha casos concrets que ens han fet posar les mans al cap. No els vam preveure i no sabíem si era canvi climàtic o variabilitat normal. Quan hi va haver les grans pluges a Alcanar al setembre, per exemple, cap mapa ens donava previsió de pluja intensa. Com a meteoròleg et fa sentir vulnerable, no per a nosaltres sinó perquè hauríem d’haver avisat que podien passar coses greus i no ho vam veure venir. Fins i tot quan va començar a ploure no pensàvem que ho faria tant.

Mònica Usart en una imatge d'arxiu
Mònica Usart en una imatge d’arxiu

I això ens afecta a tots.

Hi ha situacions que fa por que no tinguis les eines per predir. Estem perdent força i confiança i la nostra vida corre més riscos.

No fa pas gaire, al sud-est d’Àfrica, hi va haver una gran tempesta inesperada va matar més de cent persones.

Una de les teories amb els ciclons, els huracans i les tempestres tropicals és que no n’hi haurà més sinó que seran pitjors. Hi ha zones “acostumades” a que passi però tot serà molt més dur.

Però tot es veu diferent quan les desgràcies passen lluny.

Sempre estem parlant de rècords de temperatures i de precipitació, els estem superant constantment. Tot està canviant molt i no és normal. Potser si aquesta sequera es força tothom es començarà a fer preguntes. Duc anys “picant pedra” i durant molt de temps no em feien cas. Greta Thunberg, tot i que no es científica, va fer que se’n comencés a parlar i que es truqués els experts, de sobte interessava escoltar-los.

Greta Thunberg a la Cimera R20  | Wikimedia Commons
Greta Thunberg a la Cimera R20 | Wikimedia Commons

És això, també: cada cop ho veiem més a prop.

Encara que siguin casos petits, és fàcil de veure, però… Mira ara: ens hem posat les mans al cap amb un virus, i quan el deixem enrere potser també ens n’oblidarem. Hauria de passar alguna cosa significativa, com a les illes que s’estan quedant sota l’aigua, que no poden amagar-se del canvi climàtic.

O que tots els refugiats climàtics comencin a desplaçar-se cap a la països desenvolupats. Milions i milions.

Fins que no ens toqui fort no passarà res. També penses si t’estàs explicant prou bé, si ho estàs comunicant prou bé. Ens sentim responsables. Quan passa alguna cosa es truca un expert, que explica el mateix de sempre, i ja està. És com la notícia de com s’està fonent la glacera de l’Everest. És molt bèstia, i no sé si aconsegui transmetre el que pensàvem mentre l’escrivíem.

La glacera Khumbu s'està fonent ràpidament  | Uwe Gille (CC)
La glacera Khumbu, a l’Everest, s’està fonent ràpidament | Uwe Gille (CC)

Les glaceres de l’Himàlaia duen aigua a desenes de milions de persones… a l’Índia.

Exacte. És lluny. Si la sequera fa complicar les coses aquí, potser tornarem a parlar de canvi climàtic. O si de cop plou molt. O si les pistes d’esquí deixen de poder obrir. Quan toqui la butxaca o la vida.

Parlar de coses generals no és fàcil…

L’altre dia mirava l’assumpte del corrent del Golf, que explico sovint. S’està debilitant perquè l’augment de les temperatures del mar està fonent el casquet de l’Àrtic, que és d’aigua dolça, i canvia la salinintat de l’aigua del mar. Això ho expliquen a una pel·lícula de 2004, ‘El dia de demà’, de manera molt mes ràpida. Potser, veient el procés accelerat, impactaria molt més i faria més efecte advertir que està començant a passar.

Com els refugiats climàtics. Fins que no truquin a la porta, semblarà que no existeixin.

L’aigua generarà moltes guerres. Farà que la gent lluiti per tenir-ne.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa