Que el canvi climàtic està afectant i afectarà les sequeres i les onades de calor és ben sabut. De quina manera, però? A la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, un equip d’investigadors nord-americans ha investigat la relació entre totes dues coses per millorar-ne la comprensió i ajudar a preparar-nos per a quan es produeixin i ser més resilients, descobrint nous elements que ens poden permetre entendre més profundament el fenomen.
Els científics han documentat els efectes de les sequeres creixents i els incendis forestals dels passats tres anys, especialment els grans focs que van afectar Califòrnia l’any 2020 i Austràlia durant la temporada 2019-2020. Una combinació de sequera i onada de calor (CDHW per les seves sigles en anglès) que pot ser devastadora ja que els impactes de totes dues coses se superposen, duent a un augment de malalties i morts per calor, escassedat d’aigua de boca i per als conreus, reducció de les collites, augment del risc d’incendis i un gran estrès per als ecosistemes.
Cal reduir emissions i implementar estratègies d’adaptació i mitigació
El canvi climàtic d’origen humà, és clar, hi té una influència importantíssima, i és per això que els investigadors han comparat dos escenaris molt diferents: el pitjor, en què no mitiguem els efectes del canvi climàtic; i un de moderat, en què es posen en marxa algunes mesures amb els recursos necessaris per fer-los efectius. En el primer cas, a finals del segle XXI un 20% de les terres emergides del món patiran dos CDHW cada any, que poden durar fins a 25 dies i ser quatre cops més severs que ara, en què se’n produeixen 1,2 cada any i duren menys de 10 dies.
Les regions més afectades seran l’est d’Amèrica del Nord, el sud-est d’Amèrica del Sud, Europa Central, l’Àfrica Oriental, el centre d’Àsia i el nord d’Austràlia. Els investigadors subratllen que aquest augment de la freqüència i la intensitat dels CDHW durant les properes dècades és una amenaça molt gran i que com de greus es tornin depèn, en gran mesura, de l’èxit que tinguem reduïnt les emissions de carboni a l’atmosfera.
Aquest estudi, doncs, és una contribució important a la comprensió dels canvis en la meteorologia extrema en el futur i posa de manifest encara més la importància no només de la descarbonització sinó també de les estratègies d’adaptació i resiliència, especialment a les regions més vulnerables i on, ara sí, es té una idea de com evolucionarà la situació.
