El canvi climàtic podria dur més llamps a les regions més al nord del planeta i, amb ells, augmentar el risc que es produeixin incendis forestals. Així, es posarien en perill uns boscos que tenen un paper importantíssim a l’hora de refredar el planeta, tal com afirma un equip de científics canadencs en un article publicat a la revista ‘Nature Geoscience’.
El treball conclou que els llamps són la principal causa d’incendis com els que, aquest estiu, van afectar part del seu país. Els boscos boreals, a més, tenen un paper molt important en la regulació del clima de la Terra, ja que capturen quantitats molt importants de carboni atmosfèric. Així doncs, un augment dels llamps podria crear un cicle que es retroalimentaria, ja que els incendis alliberarien CO2 que, alhora, facilitaria la formació de més tempestes i, per tant, també de més llamps que provocarien més incendis.
Els incendis s’han reduit arreu del món però han augmentat fora dels tròpics
De fet, per bé que les dades globals indiquen que durant els darrers 20 anys el número total d’incendis ha baixat, no és el cas de les zones boscoses fora dels tròpics, on han augmentat de manera molt significativa. Al Canadà, per exemple, aquest estiu es va produir la pitjor temporada d’incendis de la història, amb més de 6.500 focs que van calcinar uns 18 milions d’hectàrees, unes 6 vegades la superfície de Catalunya.
El fum, de fet, va ser tant que no només va arribar a grans ciutats d’aquell país i dels Estats Units sinó que, fins i tot, va creuar l’Atlàntic i va arribar a Portugal i l’oest de l’estat espanyol. Una mostra de les proporcions d’uns incendis que, segons aquest estudi, van ser causats en un 77% per la caiguda de llamps en zones boscoses, marcant una gran diferència amb les zones tropicals, on la principal causa d’incendis és l’acció humana.
Una situació preocupant i amb una única solució
En aquelles zones remotes i d’accés molt difícil, a més, aquests focs poden créixer enormement en molt poc temps, especialment si han estat creats en el context d’una tempesta, on molts llamps poden crear diversos incendis que s’uneixin, creixent de manera gairebé exponencial fins que, en molt poc temps, són massa grans com perquè s’hi pugui fer res.
Tenint en compte això, és especialment preocupant que aquest estudi apunti que la freqüència dels llamps sobre els boscos boreals que actualment estan intactes pot augmentar entre un 11% i un 31% per cada grau d’escalfament global amenaçant, a més, els esforços per reduir les emissions de CO2, perquè cada incendi en aquestes zones pot alliberar quantitats enormes de carboni a l’atmosfera, no només pels arbres sinó també pel permagel que hi pot haver a sota, que fixava gasos d’efecte hivernacle al sòl.
Així, i sabent com de difícil és combatre aquests incendis, els investigadors conclouen que la manera més efectiva de fer-ho seria impedir que es produissin, i això només es pot fer reduint les emissions humanes de gasos d’efecte hivernacle, limitant el canvi climàtic i, per tant, l’augment dels llamps.
