Un equip liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Clínic han trobat una nova diana terapèutica contra el càncer de pulmó més freqüent. Segons expliquen en un article a la revista ‘Matrix Biology’, els nivells de la proteïna TIMP-1 en teixits i a la sang s’han associat múltiples vegades a un mal pronòstic a diversos càncers, però la seva funció en el procés tumoral era un misteri. Ara, els científics han determinat que la proteïna no només és un bon biomarcador sinó que està implicada en la progressió de l’adenocarcinoma de pulmó, obrint la porta a dissenyar nous tractaments que el combatin.
“La recerca en càncer s’ha dirigit a tractaments cada cop més específics per a cada tipus de tumor i pacient”, explica Paula Duch, primera autora de l’article. Això, recorda, “ha millorat la prognosi dels pacients”, i és per això que aquest treball és rellevant, identificant una diana per a pacients de càncer de pulmó de cèl·lula no petita i del subtipus adenocarcinoma, el més habitual.
Un estudi en una col·lecció única de cèl·lules
El TIMP-1 és una proteïna secretada anòmalament pels fibroblasts, unes cèl·lules no malignes que acompanyen les canceroses i que són el principal component de l’anomenat microambient tumoral. Per entendre la funció d’aquesta proteïna, els investigadors han fet servir una col·lecció de fibroblasts única a l’Estat, derivada de pacients amb càncer de pulmó de l’Hospital Clínic. En concret, van fer assaigs amb cultius cel·lulars in vitro i amb ratolins vius, centrats en el càncer de pulmó de cèl·lules petites, que suposa un 85% dels càncers de pulmó i es divideix en adenocarcinomes i en carcinomes de cèl·lules escamoses.
“Nivells patològics” de la proteïna
Els resultats demostren que els nivells elevats de TIMP-1 als càncers de pulmó es deuen a que els fibroblasts secreten “nivells patològics” d’aquesta proteïna. També van detectar que el TIMP-1 dels fibroblasts causa un augment de la proliferació i invasió tumoral per la interacció amb el receptor CD63 de les cèl·lules canceroses. Finalment, els investigadors van comprovar que aquesta interació només es dóna en els adenocarcinomes i no en el carcinoma de cèl·lules escamoses.
Una porta a noves teràpies contra el càncer
Aquesta troballa pot facilitar el desenvolupament de teràpies contra aquesta interacció, impedint-ne la secreció. Aquest estudi, a més, també obre una via per “atacar aquest eix protumoral”, diu Buch, fent servir antifibròtics dissenyats per inhibir les funcions patològiques de les cèl·lules. Així, caldria investigar si poden inhibir la secreció anòmala del TIMP-1 i si aquesta inhibició redueix la proressió dels tumors. Si fos així, es podria plantejar el seu ús en combinació amb teràpies anticancerígenes, com la immunoteràpia, per atacar altres aspectes del tumor.
Finalment, Paula Duch també explica que els resultats podrien traslladar-se a altres càncers, ja que la TIMP-1 ha estat descrita “extensament” com a biomarcador de mala prognosi en molts tipus de tumors sòlids. “És probable que aquest eix també tingui un paper protumoral important”, conclou.
