Les pigues i els melanomes són, en essència, tumors de la pell formats de les mateixes cèl·lules, els melanòcits, però mentre les primeres són inofensives, els segons no només són cancerosos sinó que, si no es tracten, sovint són mortals. És per això que, en un estudi publicat a la revista ‘eLife’, un equip d’investigadors explica com ha estudiat com es formen tant les pigues com els melanomes i com unes es poden convertir en els altres.

Els melanòcits són les cèl·lules que donen color a la nostra pell per protegir-la del sol, i hi ha canvis en la seva seqüència d’ADN, anomenades mutacions genètiques BRAF, que són presents a més del 75% de les pigues… i també al 50% dels melanomes i a força càncers com el de còlon o el de pulmó. Fins fa poc, es pensava que quan els melanòcits només tenen la mutació anomenada BRAFV600E deixen de dividir-se, formant una piga i que, si en tenen més a part d’aquesta, és quan es comencen a dividir incontrolablement, formant un melanoma. Aquest model, però, anomenat “senescència induïda per oncogènesi”, ha estat discutit durant els darrers anys, però no hi ha hagut manera de plantejar una alternativa.

Dermàtolegs a l’Hospital de la Vall d’Hebron

Els científics van examinar un gran número de mostres de pigues i melanomes donades per voluntaris fent servir diversos mètodes que permetien veure les diferències moleculars entre els melanòcits de tots dos. Així, van descobrir un nou mecanisme que explica com es formen les pigues, com es formen els melanomes i per què, de vegades, les primeres es converteixen en els segons. Segons sembla, els melanòcits que esdevenen melanomes no han de tenir mutacions addicionals, com es pensava fins ara, sinó que són afectades per senyals ambientals, és a dir, que les cèl·lules reben senyals de l’entorn a la pell del voltant que els orienten. Els melanòcits expressen els seus gens de manera diferent segons l’entorn, dividint-se sense control o aturant-se.

Així, els melanomes podrien dependre d’aquests senyals, donant un nou enfoc a les estratègies de prevenció i tractament del càncer de pell. De fet, fins i tot es podria arribar a combatre el melanoma canviant aquestes senyals. Així doncs, hi ha fonaments per iniciar una recerca que busqui possibles biomarcadors del melanoma, detectant canvis de manera molt primerenca i donant diagnòstics molt mes ràpids. A més, aquestes dades també podrien ajudar a identificar fàrmacs que redueixin el risc de melanoma o n’alenteixin el desenvolupament.

Nou comentari