Un equip d’investigadors podria haver fet un salt endavant molt important en el disseny de teràpies personalitzades contra el càncer. En un article publicat a la revista ‘Nature’, i que exposa els resultats d’un estudi d’abast limitat, mostren quines són les possibilitats dels tractaments que es basen en atacar els punts febles de cada tumor a patir del ‘redisseny’ del sistema immunològic perquè els ataqui.
Les cèl·lules que patrullen pel cos
Les cèl·lules T del sistema immunològic fan ronda pel nostre organisme i s’encarreguen de detectar problemes a altres cèl·lules. Gràcies a l’ús d’unes proteïnes anomenades receptors, poden identificar la presència d’infeccions o també, en alguns casos, canvis en les pròpies cèl·lules que han fet que es tornessin canceroses.
En aquest darrer cas, però, és més difícil, ja que a diferència d’un virus, que és un cos evidentment estrany, una cèl·lula tumoral és una versió mutada i corrupta d’una cèl·lula normal del nostre cos. En aquest estudi, però, fet amb 16 pacients amb càncers impossibles de tractar, es van desenvolupar tractaments específics per mirar d’aconseguir justament això. Un procés car i que demana molt de temps però que, no obstant això, ha servit com a mostra del gran potencial d’aquest tipus de teràpia.
Modificar les cèl·lules T per especialitzar-les en el càncer
El procés consisteix a buscar cèl·lules T a la sang dels pacients que tinguin receptors que puguin identificar el seu càncer, i després obtenir més cèl·lules T seves i redissenyar-les mitjançant la tecnologia d’edició genètica CRISPR perquè tinguin els receptors que serveixen per trobar-lo. Després, aquestes cèl·lules T són reintroduïdes al cos del pacient perquè ajudin a que el propi cos combati els tumors.
La tècnica ha estat desenvolupada per la companyia Pact Pharma i provada per un equip de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles (UCLA) que té com un dels seus membres l’oncòleg català Antoni Ribas. L’assaig va incloure 16 persones amb càncers de colon, pit i pulmons que no havien respost a altres tractaments. En onze casos la malaltia va continuar empitjorant però, en les altres 5, es va estabilitzar.
Un avenç “extraordinari”
Així doncs, caldrà continuar estudiant per trobar les dosis correctes i establir quina és l’efectivitat d’aquesta teràpia. No obstant això, en declaracions a la cadena britànica BBC, el doctor Manel Juan, cap d’Immunologia de l’Hospital Clínic, va definir el treball com a “extraordinari” i “indubtablement un dels més avançats en aquest camp”, obrint la porta a fer servir aquesta tecnologia en molts tipus de càncers i, fins i tot, potser en moltes altres malalties.
