Alguns problemes digestius, com ara el restrenyiment, les dificultats per empassar i tenir l’intestí irritable, podrien ser indicis primerencs de la malaltia de Parkinson, si més no en algunes persones. Aquesta és la conclusió a què arriba un equip d’investigadors en un article publicat a la revista ‘Gut’ després d’una recerca que aporta més proves de la connexió que hi ha entre la salut dels intestins i la del cervell.
Una possible ajuda per al tractament d’aquesta malaltia neurodegenerativa
De fet, afirmen, el seu treball apunta que entendre les raons d’aquests problemes intestinals podria ajudar no només a detectar abans el Parkinson sinó, fins i tot, també a tractar-lo. Aquesta malaltia, com és sabut, és neurodegenerativa i la seva causa directa és la falta de dopamina al cervell, una molècula necessària per al seu bon funcionament però que no es segrega perquè les cèl·lules que l’haurien de produir estan danyades. És per això que es produeixen els símptomes com ara els tremolors característics del Parkinson.
La detecció primerenca és molt important
Tot i que no hi ha cura per a la malaltia, sí que hi ha alguns tractaments que en redueixen els símptomes i alenteixen la pèrdua de qualitat de vida dels pacients. En aquest sentit, precisament, la detecció primerenca de la malaltia, abans que els danys al cervell siguin prou severs com per causar símptomes, pot ser una ajuda molt important a l’hora de començar a prendre mesures, i és per això que els investigadors van mirar de trobar indicis de la seva presència.
Una relació clara entre intestins i cervell
En aquest treball, els investigadors van fer servir informació de gairebé 25.000 pacients de Parkinson dels Estats Units, que va ser comparada amb les dades dels mateixos paràmetres de persones amb Alzheimer, que havien patit accidents cerebrovasculars i també de persones amb cervells sans. Així, es va observar que els pacients de Parkinson tenien més problemes intestinals en els sis anys anteriors al diagnòstic i que, de fet, les persones amb problemes digestius tenien més probabilitats de patir la malaltia.
Concretament, els investigadors han relacionat quatre problemes amb un risc més elevat de Parkinson: el restrenyiment, les dificultats per empassar, la gastroparèsia (un problema que alenteix el moviment dels aliments a l’intestí prim) i la síndrome de l’intestí irritable. D’altra banda, però, també han detectat que haver estat operat de l’apèndix té un cert efecte protector que redueix aquest risc.
Tot plegat, és clar, no vol dir que tothom que tingui problemes gastronintestinals hagi de patir Parkinson sinó que hi ha alguna relació entre la salut intestinal i la del cervell. Això no és sorprenent, perquè el tracte digestiu té milions de cèl·lules nervioses que es comuniquen amb el cervell i, per tant, els problemes en una regió podrien afectar l’altra.
Caldrà continuar seguint aquesta pista
Així doncs, aquesta relació podria servir no només per diagnosticar malalties sinó també per detectar-les més aviat o, fins i tot, per esclarir-ne les causes. En aquest cas, els investigadors afirmen que caldrà continuar investigant per entendre si aquesta relació podria ser útil per als metges, aprofundint en les causes d’aquesta relació i descartant que la connexió sigui a través d’un possible tercer factor de risc que actualment es desconeix.
