Un equip de recerca de la Universitat de Copenhaguen, a Dinamarca, ha fet servir amb èxit una pell artificial per provar si es pot aturar el creixement invasiu del càncer de pell en un model basat en la hipodermis humana. Així, tal com expliquen en un article a ‘Science Signaling’, el seu experiment podria una passa més per ajudar a lluitar contra aquesta malaltia, basant-se en l’observació de què passa quan una cèl·lula normal es converteix en cancerosa.
Un objectiu prioritari per aturar el càncer
Els investigadors havien estat estudiant un dels camins de senyalització de les cèl·lules, anomenat TGF beta, que té un paper molt important en la seva comunicació amb l’entorn i que controla el seu creixement i divisió. Si aquest tipus de mecanismes es danyen, la cèl·lula es pot tornar cancerosa i envair el teixit del voltant, sense respectar els límits amb altres capes de la pell.
Aturar aquest creixement, doncs, és un objectiu clau per aturar el càncer. Fins ara, aquest equip de científics havia fet servir diversos mètodes per mirar d’aconseguir-ho, com ara amb fàrmacs que interrompen la senyalització cel·lular. Alguns d’ells ja han estat provats en humans i d’altres ho estan sent, en connexió amb altres tipus de càncer, però també podrien funcionar en aquest.
Una pell artificial que pot accelerar els assaigs
Les proves s’han fet en una pell artificial basada en cèl·lules humanes modificades genèticament i que es fan créixer en un teixit subcutani fet de col·làgen i que fa que formi capes, com la pell humana real. Així, a diferència d’altres models com els ratolins, es poden introduir ràpidament canvis genètics per provar com canvien els mecanismes que ajuden al desenvolupament i la renovació de la pell.
Gràcies a això, no només es podrà investigar millor el càncer de pell sinó també altres malalties d’aquest organ, el més gros del cos, i que els resultats resultin molt més fàcils de transferir a teixits humans, perquè el model més molt més proper als pacients per a qui s’estan desenvolupant els fàrmacs. Aquesta pell artificial, de fet, s’assembla a la que fa servir la indústria cosmètica europea d’ençà que es van prohibir les proves en animals el 2004.
Tot i això, cal tenir en compte que un model com aquest és només una part d’un organisme i que, per tant, l’efectivitat dels fàrmacs es pot comprovar però no si pot produir altres efectes no desitjats en altres parts del cos.
