Un equip d’investigadors de la Universitat de Stanford (Estats Units) ha desenvolupat una pell artificial electrònica que pot emular el sentit del tacte, imitant el procés que fa que una part del cos es mogui quan la toquen o es crema, per exemple. Presentat en un article a ‘Science’, aquesta pell pot transmetre informació al cervell i els músculs i podria ser ideal per a pròtesis de braços i cames, per exemple, o també per restaurar les sensacions en persones que han patit danys greus per cremades.
Un sistema que imita el procés natural
Els desenvolupadors d’aquesta pell artificial feia temps que miraven de crear un material prostètic que fos tou i flexible però que, alhora, transmetés senyals elèctriques per tal que qui el dugués pogués sentir la pressió, la tensió o els canvis de temperatura. Ho han aconseguit gràcies a un sensor que, provat en rates, ha fet que una de les seves potes s’arronsés quan la ‘e-skin’, com l’han anomenat, era sotmesa a pressió.
A la pell sana, els receptors mecànics noten la informació i la converteixen en impulsos elèctrics transmesos fins al cervell a través del sistema nerviós. Per replicar aquest procés, la pell electrònica ha de tenir sensors i circuits integrats, que normalment estan fets de materials rígids i que, en el cas dels flexibles, només funcionen amb voltatges alts, poc recomanables per a dispositius que hagin de ser duts per humans.
Així doncs, els investigadors han desenvolupat un polímer flexible, una capa prima en un dispositiu semiconductor que determina la força de la senyal i el voltatge necessaris per funcionar. Gràcies a això, es van poder fer xarxes flexibles de transistors i combinar-les amb un sensor prim i tou com la pell. D’aquesta manera, canvis físics com la pressió o els canvis de temperatura es poden convertir en impulsos elèctrics que, amb un altre aparell, es transmeten dels nervis als músculs, imitant les sinapsis de les neurones.
Una primera passa molt important
Un aparell com aquest pot ser molt útil per a persones que han patit danys importants o tenen malalties sensorials. A llarg termini, a més, els investigadors volen millorar el sistema perquè sigui menys invasiu i aconseguir que, en persones que han perdut membres, no se’ls hagi d’implantar res al cervell sinó només al sistema nerviós perifèric. A més, si bé ara l”e-skin’ ha d’estar connectada a una font d’alimentació externa, s’espera poder fer el mateix sense fils i, també, aconseguir millorar-ne les prestacions per poder cobrir, per exemple, tots els dits d’una mà.
Malgrat la feina que queda per fer, però, els desenvolupadors d’aquest dispositiu estan molt satisfets perquè han demostrat que aconseguir produir una pell artificial que imiti fins a cert punt la real en l’aspecte sensorial és possible i que, amb més desenvolupament, es podria millorar la qualitat de vida de milions de persones arreu del món.
