Un equip d’investigadors ha creat uns elèctrodes que creixen sols a l’interior del cos. En un article publicat a la revista ‘Science’, els responsables d’aquest avenç exposen els resultats dels seus experiments en peixos, en el que podria ser, en el futur, tota una revolució en la implantació de pròtesis electròniques que millorin la mobilitat i/o la comunicació de persones amb diversos tipus de lesions neurològiques.
Un material que es forma aprofitant compostos químics del cos
Els científics han dissenyat una substància que, introduïda com a gel injectable, fa servir la química del propi cos per convertir-se en un polímer conductor, obrint la porta a crear aparells electrònics que es puguin implantar en teixits delicats, com ara el cervell, sense risc de causar-hi days. En barrejar-se amb compostos químics generats per l’organisme del receptor, es produeix una reacció en cadena que fa del gel un material sòlid però alhora flexible.
Una possible solució al futur dels implants electrònics
Aquest tipus d’aparells o circuits electrònics implantats poden tenir moltíssimes aplicacions tant en medicina com en recerca. Així, per exemple, poden servir per ajudar el cervell a comunicar-se millor amb pròtesis o fins i tot millorar la memòria o curar la depressió. Fins ara, però, els aparells desenvolupats poden causar inflamació o cicatrius i, a més, sovint es van malmetent a l’interior del cos.
Els elèctrodes tous i flexibles, doncs, són una bona opció, però introduir-los al cos de manera no invasiva és molt difícil. Aquest material podria canviar tot això, ja que no només condueix l’electricitat sinó que no és tòxic, és estable a llarg termini i, en la seva forma original, pot ser injectat fàcilment.
Un llarg camí per recórrer
De moment aquest compost, que reacciona amb la glucosa i el lactat per formar el polímer, ha estat provat a les aletes i el cervell de peixos zebra i també al teixit nerviós de sangoneres i els músculs de pollastres, porcs i vaques. Tot i que encara caldrà superar algunes barreres abans de poder fer tests en humans, i que encara no se sap com fer-lo funcional connectant-lo amb una font d’electricitat externa, aquest avenç podria ser el principi d’un gran canvi en la implantació de dispositius electrònics al cos que ajudin milions de persones arreu del món.
