La lluita contra l’Alzheimer podria ser a les portes d’una nova era en què la malaltia, encara que no pugui curar-se, pugui ser tractada de manera relativament eficient. Els resultats de la fase 3′ d’assaigs clínics amb el fàrmac donanemab, publicats a la revista ‘JAMA’ confirmen l’eficàcia d’aquest medicament a l’hora d’alentir-ne el progrés i el deteriorament cognitiu associat, mitjançant l’eliminació de les característiques plaques de proteïna beta amiloide que es formen al cervell en els pacients.
Tal com havia anunciat la farmacèutica Eli Lilly fa poc menys de tres mesos, el donanemab, un fàrmac d’anticossos, aconsegueix frenar l’avenç de la malaltia en aproximadament un terç si s’administra durant les primeres etapes de la malaltia, permetent que les persones diagnosticades d’Alzheimer puguin dur una vida normal durant molt més temps. Un gran avenç amb un medicament que, a l’assaig, s’ha administrat una vegada al més a 1.736 persones d’entre 60 i 85 anys a qui feia poc que s’havia diagnosticat aquesta demència.
Un alentiment que pot arribar al 40%
El donanemab funciona de la mateixa manera que el lecanemab, un altre fàrmac prometedor a l’hora de frenar la velocitat a què avança l’Alzheimer. Segons els resultats, com més poc avançada està la malaltia, majors són els seus efectes a l’hora de retirar les acumulacions de proteïna beta amiloide. A més, els pacients aconsegueixen mantenir millor la seva vida normal, en aspectes com ara parlar de l’actualitat, mantenir converses telefòniques o tenir aficions.
L’alentiment general de la malaltia es calcula en un 20-30% per bé que, en alguns pacients, va arribar al 40%. De fet, a la meitat del qui van rebre el tractament se’ls va suspendre al cap d’un any perquè es va considerar que les plaques s’havien reduït prou. No obstant això, la proteïna beta amiloide només és una part de l’Alzheimer i no està clar si, en un període de temps més llarg, el fàrmac continuaria marcant una diferència tan important. No obstant això, aquest estudi és la millor prova que atacar-la pot canviar el relat que coneixíem fins ara de l’Alzheimer, alentint força el deteriorament cognitiu.
Tot i que és cert que en un 30% dels pacients s’ha detectat inflamació del cervell com a efecte secundari, només dos voluntaris, i possiblement un tercer, van morir a causa d’això mentre que, en la resta, el problema es va resoldre sense ni tan sols causar símptomes. Una circumstància, malgrat tot, que cal recordar i, en cas que el fàrmac sigui aprovat, informar els pacients d’aquesta possibilitat, per petita que sigui.
