Els ximpanzés aprofiten les localitzacions elevades, com ara els turons, per espiar i fer reconeixement sobre els grups rivals, sovint abans d’entrar al seu territori si el risc de confrontació és baix. Així ho afirma un nou estudi publicat a ‘PLOS Biology’ i que demostra que aquesta ‘tàctica bèl·lica’, una de les més antigues del món, no és exclusiva només dels humans sinó compartida amb els nostres parents més propers.
Seguint dos grups rivals
Els autors d’aquest treball van seguir durant tres anys dos grups de ximpanzés veïns de la Costa d’Ivori, observant com es movien pels seus territoris, inclosa una part en disputa on hi havia enfrontaments de tant en tant. Així van observa com els animals era el doble de probable que pugessin a turons quan es dirigien a la ‘frontera’ que no pas quan es desplaçaven cap al cor del seu territori. Quan ho feien, a més, evitaven menjar sorollosament o buscar menjar i es quedaven en silenci, cosa que els permetia escoltar per intentar sentir què feien els rivals.
Com més lluny eren els ximpanzés hostils, més probable era que baixessin del turó en direcció a la ‘frontera’. Això sembla indicar que el que fan és estimar la distància a què són i endinsar-se al seu territori si saben que són lluny i no hi haurà problemes. El comportament és especialment important perquè les ‘tàctiques de guerra’ es considera que van impulsar l’evolució humana, ja que la selecció natural va afavorir les habilitats cognitives complexes que permeten dur-les a terme.
Un comportament semblant al dels humans primitius
El comportament dels ximpanzés, de fet, no deu ser gaire diferent del que devien dur a terme els nostres avantpassats. Especialment si tenim en compte que aquestes accions de ‘vigilància’ no són accions individuals sinó que, per establir i mantenir el territori, es fan ‘patrulles’ que sovint fins i tot són en grup i que vigilen les fronteres. Així és, de fet, com fan créixer el territori, ocupant cada cop més espai alhora que miren d’evitar el conflicte directe amb ximpanzés rivals fent-ho només quan no hi són.
