La festa de Sant Joan d’enguany quedarà marcada per les altes temperatures a Catalunya. De fet, com a culminació d’una onada de calor que va començar divendres de la setmana passada i que ha fet que es registrin temperatures anòmales en aquesta època de l’any. Una setmana d’onada de calor on els termòmetres s’han acostat en moltes zones als 40 graus durant el dia i no han baixat dels 20 graus o els 25 durant la nit, cosa que ha posat a prova la resistència de bona part dels ciutadans del país.
Que abans d’acabar el mes de juny s’hagi trencat la barrera dels 40 graus implica un canvi de paradigma. Sant Joan s’ha considerat com un punt de referència pel que fa al calendari, com a inici de la fase de l’any en què les hores de sol són dominen el dia malgrat que no s’arribi al punt àlgid de l’estiu. De fet, trencar aquesta barrera dels 40 graus abans d’arribar a Sant Joan és un fet totalment inusual, ja que les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) mostren que dies tan summament calorosos en territori català són una excepció i en les darreres dues dècades són un fet aïllat, que només ha succeït quatre vegades, la darrera de les quals ha estat la d’aquest dilluns a la tarda a Ponent. És a dir, superar els 40 graus abans d’arribar a la revetlla de Sant Joan és un fet molt poc habitual i que també s’hauria d’interpretar com a senyal d’alerta.
Catalunya a 40 graus al juny, gairebé inèdit
Un dels aspectes que més destaquen de la primera onada de calor que ha arribat a Catalunya és la facilitat amb la qual els termòmetres s’han enfilat després d’un any força plujós i en el qual les temperatures, tot i que no havien viscut grans davallades, no havien estat excessivament càlides en comparació a la mitjana 1950-2020. Tot i això, superar els 40 graus al mes de juny és un fet totalment inusual a Catalunya.
Aquest 2026 s’ha convertit en el quart any, el segon consecutiu, en el qual les temperatures s’han enfilat per sobre dels 40 graus en les darreres dues dècades. La primera onada de calor de l’estiu a Catalunya va fer que els termòmetres s’enfilessin per sobre dels 40 graus a Vilanova de Segrià dilluns, 22 de juny. S’hi van registrar 43 graus, la segona temperatura més alta mai registrada abans de Sant Joan, només superada pels 43,1 graus que es van detectar el 15 de juny de 2022 al pantà de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre. I els 40 graus no es van superar només a Vilanova de Segrià, ja que les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) van registrar 42,4 °C a Lleida, 42,1 °C a Alcarràs, 41,8 °C a Vinebre, 41,6 °C a Castellnou de Seana o els 41,5 °C a Torroja del Priorat. Una temperatura -la dels 40 graus abans de Sant Joan- que era gairebé inexistent, ja que el llindar dels 40 graus és un dels més elevats i les dades del Meteocat mostren que en quatre estius com els de 2008, 2010, 2013 i 2014 aquesta barrera no es va arribar ni a trencar en tot l’estiu.

Barcelona, capital de rècord?
La capital de Catalunya, Barcelona, concentra més d’un milió i mig d’habitants i una gran quantitat de vehicles que generen el que s’anomena illa de calor. Per això la ciutat està més exposada que altres punts i durant aquesta onada de calor s’espera que arribi a patir temperatures properes fins als 38 graus en alguns punts de la ciutat. Unes altes temperatures al bell mig de la capital catalana que no són habituals i situen l’anomalia tèrmica entre els 6 i els 8 graus per sobre de la mitjana.
De fet, a Barcelona aquestes nits es preveuen temperatures properes als 30 graus. Un fet al qual se li ha de sumar les previsions pel que fa a la humitat, que se situa en prop d’un 60%, fet que fa augmentar la sensació de xafogor.
Una combinació de factors que poden fer esmicolar el record registrat l’any 2025, quan els termòmetres es van situar al voltant dels 36 graus amb el Sant Joan més calorós mai registrat, per sobre dels 24 de juny de 1976, 2005, 1945. Seria el segon registre més alt d’un dia de juny, només superat pel 28 de juny del 2019, amb 37,7 graus. El 2025 va afegir un altre rècord, ja que es va registrar una mínima oficial de 25,4 graus i la revetlla de Sant Joan es va convertir en la primera nit tòrrida.
L’onada de calor passa factura a Catalunya
Entre diumenge i dilluns es va assolir un dels punts àlgids de l’onada de calor. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va haver d’atendre fins a 112 persones entre aquests dos dies. I, des de Protecció Civil, la subdirectora de la unitat, Imma Solé, va fer una crida a la “prudència”. Solé va remarcar que l’onada de calor encara no ha marxat de Catalunya i va alertar que les altes temperatures poden posar en risc la salut de les persones i demanava mesures de prevenció, especialment per als col·lectius més vulnerables. De les més de 100 trucades rebudes pel SEM relacionades amb la calor, aproximadament la meitat van haver de necessitar la intervenció del personal sanitari de forma presencial, mentre que la resta es van poder solucionar de forma telefònica.
La nit de diumenge a dilluns, a més, també va ser excepcional per les temperatures nocturnes que es van registrar, ja que més d’un terç de les estacions del Meteocat van registrar temperatures per sobre dels 20 graus durant tota la nit. Aquestes nits tropicals es van produir en 63 de les 184 estacions. A Barcelona, a l’estació de l’Observatori Fabra es va registrar la temperatura més alta d’aquesta nit amb 26,4 graus.

La nit de Sant Joan
La festivitat de la nit de Sant Joan és una nit en la qual la tradició pagana celebrava el solstici d’estiu. En la tradició catòlica aquesta és la data de naixement de Sant Joan Baptista, cosí de Jesús i una figura venerada dins del cristianisme pel simbolisme que arrossega, ja que fou ell qui va batejar Jesús a les aigües del riu jordà.
La tradició de la nit de Sant Joan està marcada per la presència del foc heretada de la tradició pagana, en la qual al foc simbolitza un element purificador per foragitar els esperits malignes i donar força al sol, un element adorat en el paganisme. Entre els rituals a Catalunya per celebrar la revetlla hi ha la de banyar-se a mitjanit, prendre herbes de Sant Joan o cantar i ballar al voltant de les fogueres descomunals que, tradicionalment, s’erigien al bell mig dels carrers cremant objectes inservibles o que ja havien perdut valors. A les cases la tradició també suposa el consum de coca de Sant Joan, de recapte o de llardons.
