Les abelles de la mel (Apis mellifera) ordenen els números d’esquerra a dreta tal i com ho fem les persones. Un nou descobriment que pdoria indicar que la representació lineal dels números no és apresa, com es pensava fins ara, sinó que és innata i, fins i tot, compartida més enllà dels mamífers i dels vertebrats, anant ben enrere en la història evolutiva. Si més no això és el que afirma un equip d’investigadors en un estudi sorprenent publicat a la revista ‘PNAS’.
Una possibilitat sorprenent
Molts humans tenen una ‘línia numèrica mental’ que ordena els números més petits a l’esquerra i els grans a la dreta, i si aquesta associació és innata o si s’aprèn ha estat motiu de debat durant molts anys. Tenint en compte que les abelles saben comptar i que fins i tot entenen el concepte de ‘zero’, semblaven els animals ideals per provar si elles també tenien alguna cosa semblant a aquesta ‘línia numèrica’.
Un experiment força clar
Així doncs, un experiment va posar a prova les capacitats d’ordenar números de 134 abelles de la mel. Primer se’ls va ensenyar a reconèixer els números. A dins d’una capsa, se’ls va anar mostrant una sèrie de símbols repetits diverses vegades i, fent servir aigua amb sucre com a recompensa, se’ls va fer aprendre a conèixer els números ‘u’, ‘tres’ i ‘cinc’.
Després, se les va sotmetre a una prova amb un panell a cada costat de la capsa, que podien tenir el mateix número de símbols que durant l’entrenament, menys o més. Cap on havien d’anar les abelles, cap a la dreta o cap a l’esquerra? Depenia, sembla, del seu número de referència. El 72% de les abelles entrenades amb l”u’ van volar al ‘tres’ que tenien a la dreta, mentre que el 73% de les abelles entrenades amb el ‘cinc’ van volar al ‘tres’ que tenien a l’esquerra.
Això correspon molt a la idea que tenim d’una línia numèrica mental, on les xifres s’alinien segons la referència. Si el número que se’ls ensenyava era el mateix amb què havien estat entrenades, de fet, els experiments no mostraven cap preferència cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Unes capacitats cognitives que desperten moltes preguntes
Així doncs, l’experiment suposa un indici molt poderós de l’existència d’aquesta idea en les abelles de la mel, sense que hi hagi cap altra explicació probable, posant-les com a prova que aquest comportament, que compleixen tant elles com els pollets i fins i tot els nadons humans, té una base biològica.
Si això és així, però, seria un exemple sorprenent de la semblança entre les ments dels animals i les nostres ja que, com s’està veient, tenen unes capacitats cognitives més grans del que es pensava, sovint entrant en alguns camps que, fins fa poc, semblaven exclusius dels humans.
