Han passat trenta-set anys d’ençà de l’accident de la central nuclear de Txernòbil i, no obstant això, els descendents dels gossos que van ser abandonats durant l’evacuació continuen sobrevivint i reproduint-se. Aquest exemple de supervivència en les condicions més extremes, entre edificis mig enrunats i nivells altíssims de radiació, ha estat estudiat per un equip d’investigadors, que ha publicat els resultats obtinguts a la revista ‘Science Advances’.
Diferències clares entre poblacions
L’objectiu concret d’aquests científics ha estat la genètica d’aquests animals, sotmesa a un dels dels entorns més durs i degradats del planeta no només per acció de la radiació sinó també de la selecció natural. El treball se centra en 302 gossos que viuen en llibertat a la zona d’exclusió i ha aconeseguit establir diferències genètiques clares en diverses poblacions, no només entre elles sinó amb la resta de gossos del món.
Al cap i a la fi, aquests gossos han viscut durant unes 15 generacions a un dels entorns més hostils que podem trobar al nostre planeta, i en aquest sentit són un camp de proves increïble per veure quins impactes pot tenir en els gens dels individus que han aconseguit arribar fins als nostres dies.
Tres grans grups fàcils de distingir
Els animals han estat dividit en tres grans grups: els que tenen l’hàbitat a uns 30 quilòmetres de Txernòbil, els que el tenen a uns 15 quilòmetres i els que viuen a l’interior mateix de la central nuclear. Per bé que els científics pensaven que s’haurien reproduït molt entre ells i que serien difícils de distingir, els resultats de les anàlisis d’ADN han demostrat que els gens permeten saber a quina zona pertany cada gos. De fet, fins i s’han pogut identificar una quinzena de famílies.
L’inici d’un estudi que pot respondre moltes preguntes
A partir d’aquí, els investigadors poden començar a buscar alteracions a l’ADN: què és una adaptació selectiva, què és una mutació, si ha estat causada per la radiació, què els ajuda, què els perjudica… Tota una feinada d’identificació i distinció de canvis genètics que pot ajudar a entendre com els animals, i també els humans, poden sobreviure en indrets sota el que anomenen un “assalt ambiental continu”, inclòs l’espai.
Gràcies a aquest treball, es podran començar a respondre algunes preguntes sobre com afecta la radiació constant als grans mamífers, com ara a quina velocitat canvien els seus genomes. De moment, els investigadors ja han començar el seu estudi següent. La zona de Txernòbil, actualment, no és un camp de batalla de la invasió russa d’Ucraïna i, per tant, podrà dur-se a terme amb una certa normalitat.
