El setembre de 2017, un núvol de radiació va sobrevolar el continent europeu sense rebre gaire atenció ni que el públic n’estigués gaire informat. No obstant això, i que no va suposar cap perill per a la salut de la població europea, va ser l’alliberament de material radioactiu més important del món des de l’accident de la central nuclear de Fukushima (Japó) l’any 2011.
Gairebé dos anys després, i gràcies a l’anàlisi de més de 1.300 mesures preses a diversos llocs d’Europa i del món, un equip de científics n’ha aconseguit assenyalar la causa: l’origen del material radioactiu no va ser un accident a un reactor sinó a una planta de reprocessament nuclear. L’origen geogràfic exacte és força més difícil de determinar però, segons les dades, tot apunta cal sud de la serralada dels Urals, a Rússia, on hi ha una instal·lació d’aquest tipus: la de Majak.
L’estudi, publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, va ser elaborat per una setantena d’experts de tot el continent, incloent la Universitat Tecnològica de Viena (Àustria), la Universitat de Hannover (Alemanya) o l’Institut Francès de Radioprotecció i de Seguretat Nuclear. Les mesures indicaven l’aparició, la tardor de 2017, d’un núvol de ruteni-106, un isòtop radioactiu amb una vida mitjana de 374 dies, que va arribar a valors màxims de 176 mil·libècquerels per metre cúbic d’aire, cent cops superiors a les mesurades a Europa després de l’accident de Fukushima.
Per les característiques d’aquesta fuga radioactiva, semblava força clar que l’origen havia de ser una planta de reprocessament civil, ja que no es van detectar altres materials a banda del ruteni. L’extensió del núvol va ser enorme: es va detectar a grans parts del centre i l’est d’Europa, a Àsia, l’Orient Mitjà i, fins i tot, al Carib.
Tot i la manera com es va escampar per mig món i la seva condició de fuga de material radioactiu, les concentracions del núvol no van arribar a nivells perillosos per a la salut a cap indret d’Europa. Segons les dades estudiades, es va alliberar un total d’entre 250 i 400 terabècquerels de ruteni-106. El problema, però, és que a dia d’avui encara no hi ha hagut ningú que es fes responsable de la fuga, per bé que aquest estudi assenyala un culpable més que probable.
L’evaluació de la distribució de la concentració i els models atmosfèrics emprats a l’estudi indiquen que l’origen de la fuga és al sud dels Urals, on hi ha la instal·lació nuclear russa de Majak on, el 1957, va es va produir un accident que va alliberar la segona quantitat de material radioactiu més gran de la història, superant Fukushima i quedant només per darrere de Txernòbil. Aquella vegada, un dipòsit de residus líquids de la producció de plutoni va esclatar, contaminant molt greument tota la zona. Curiosament, aquest segon alliberament de material es va produir pràcticament 60 anys després.
La diferència entre aquest incident i els altres tres, però, és la seva durada. El 2017, l’alliberament va durar entre les 6 de la tarda del 25 de setembre i el migdia del dia 26, mentre a Txernòbil o a Fukushima van durar dies i dies. Les conclusions finals de l’estudi afirmen que l’accident es va produir durant el reprocessament de combustible, probablement a la seva fase final, poc abans de completar-lo. La confirmació definitiva d’això, però, depèn de la voluntat del govern rus.
