Les baldrigues ratllades (Calonectris leucomelas), unes aus marines del Pacífic nord-occidental, s’enfronten als tifons volant cap a ells i entrant fins al seu centre. Aquest comportament, que no s’havia vist mai en cap espècie i que sembla més pròpia d’un surfista que no pas d’un ocell marí, ha estat documentat en un article a la revista ‘PNAS’ i sembla que podria ser, per estrany que sembli, una adaptació evolutiva per sobreviure a aquest tipus de tempestes.
Un comportament contraintuïtiu
En general, quan s’apropa un tifó o un huracà, els animals que viuen a les zones afectades posen en marxa estratègies per reduir al màxim els perills que suposen. En el cas dels ocells, normalment en fugen, especialment les aus marines que, durant la major part del temps, no tenen enlloc on amagar-se. És el que fan, per exemple, les fregates, que es desvien del seu rumb per no topar amb una d’aquestes tempestes. Les baldrigues ratllades, en canvi, fan justament el contrari.
El descobriment ha estat fet gràcies a les dades recollides durant 11 anys dels moviments de 75 d’aquests ocells que fan el niu a l’illa d’Awashima, al Japó. Gràcies als localitzadors GPS que duien a les ales, els investigadors han pogut comparar els seus moviments amb les dades disponibles sobre la velocitat del vent durant els tifons.
Encerclant la tempesta o volant cap al seu centre
Així és com han vist que, quan una baldriga és sorpresa per una tempesta en ple oceà, on no poden anar enlloc, aprofiten el vent de cua, és a dir, el que els ve del darrere, per volar per la part exterior del tifó. Si es troben atrapades entre terra ferma i l’ull del cicló, en canvi, canvien de direcció i es dirigeixen directament cap al seu centre.
De les 75 baldrigues que es van seguir, 13 van dirigir-se a uns 60 quilòmetres de l’ull d’un cicló, on els vents són més forts, i s’hi van passar fins a vuit hores, seguint-ne el moviment. Aquest comportament era més probable com més forta era la tempesta, arribant a volar amb vents de 75 quilòmetres per hora.
Possibles explicacions
Tot i que és la primera vegada que s’observa, aquesta tàctica podria ser emprada per altres ocells. Al cap i a la fi, volar amb el vent serveix per estalviar energia, especialment si és tan fort com el d’un cicló. A més, seguint l’ull de la tempesta, sovint eviten que el vent els dugui terra endins, on podrien estavellar-se o rebre l’impacte d’algun objecte o fragment que hagi sortit volant.
