Dos estudis liderats per Jofre Carnicer (CREAF-UB) demostren que els espais naturals amb microclimes son més resilients al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Els treballs conclouen que les zones amb una temperatura, ombra o humitat diferents esdevenen refugis climàtics en condicions extremes i s’han d’estudiar per valorar els impactes de l’escalfament global a la natura.
Estudis com aquest demostren que els refugis tèrmics o els microclimes són claus perquè les espècies sobrevisquin. A la inversa, els espais naturals que no en tenen han vist minvar les seves poblacions de forma dràstica. “L’estudi vincula el canvi climàtic amb la pèrdua de biodiversitat, dues crisis que s’han de tractar de forma conjunta i urgent”, alerta Carnicer. “El canvi climàtic està empenyent el declivi de la biodiversitat però ho fa amb mecanismes molt complexos”.
Els estudis que lidera aquest investigador observen espais naturals amb refugis climàtics, com els boscos, i els comparen amb espais naturals oberts, com les zones d’aiguamolls i costaneres més exposades a les onades de calor. D’altra banda, analitzen com varien les condicions en un mateix ecosistema quan ocupa un territori heterogeni, comparant microclimes de vall i de carena, amb orientació nord i sud… Els resultats posen l’accent en que les espècies no reaccionen igual a episodis de sequera extrema o a onades de calor, sinó segons el microclima on es troben.
El primer article, publicat a la revista Journal of Animal Ecology, conclou que la sequera i la manca de refugis climàtics són culpables del descens de papallones que els espais oberts han viscut els darrers trenta anys al Mediterrani. Les dades demostren que les zones naturals amb refugis climàtics, com La Fageda d’en Jordà, mantenen les poblacions més estables. Això es deu a que, sota les capçades, hi ha temperatures 5 ºC inferiors, així es manté la vegetació més hidratada, més capaç de dissipar calor i amb fulles de més qualitat, protegint el menjar i la supervivència de les larves. En canvi, en zones obertes, com el Delta del Llobregat i els aiguamolls de l’Empordà, les larves creixen sota condicions estressants i sovint amb aliments de mala qualitat. Això fa disminuir la seva mida corporal, n’escurça les ales i en posa en risc la supervivència.
El treball ha pres mesures de camp de quatre poblacions de la papallona Pieris napi, coneguda com a blanqueta perfumada. Després s’ha replicat amb èxit el procés al laboratori per aïllar i comparar la influència del clima d’altres factors ambientals, un fet molt difícil de documentar i separar. Els resultats han estat evidents: hi ha un clar senyal climàtic en aquest declivi i els mecanismes que interaccionen amb les papallones són locals i molt complexos.
L’altre estudi també és contundent: els escenaris que prediuen que els ecosistemes forestals mediterranis patiran canvi disruptius i uniformes no són reals. Les dades demostren que els ecosistemes són molt heterogenis i que davant d’episodis de sequera o onades de calor responen de manera extremadament diferent segons el microclima. Cada altitud i orientació, per exemple, modulen les condicions , tot i que l’estudi també té en compte altres diferències com el gruix del sòl (la topografia) o altres pressions noves com l’augment sense precedents dels herbívors que mengen els plançons d’arbre, com els cabirols i els porcs senglars, que s’explica per la manca de depredadors i la pressió limitada de caça.
Les conclusions s’han publicat a Journal of Ecology i s’han dut a terme en un bosc de roure de fulla gran del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que ocupa una zona heterogènia, del fons de la vall fins a dalt de la carena, amb diferents orientacions. La recerca ha comprovat que les zones amb orientació nord i de les valls aguantaven molt millor els episodis de calor extrema i sequera. Al contrari les zones de les carenes, amb un sòl més prim i més despullades, eren més vulnerables i patien decaïment a l’estiu. “Són exemples de resultats que recolzen la idea anterior: al Mediterrani no es pot treballar exclusivament amb models d’impacte macroclimàtics, cal sumar-hi estudis locals i de detall sobre els microclimes, la topografia i la resposta heterogènia dels organismes vius als microclimes, perquè són els factors clau que estan dirigint la resiliència dels boscos i el carboni emmagatzemat a l’escalfament global”.
