Les infraestructures verdes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) són espais naturals que formen una xarxa interconnectada que no només proveeix serveis ambientals, protegint i millorant els ecosistemes que contenen, sinó que també aporta beneficis a les persones. De tots ells, un 52% són espais naturals oberts i un 71% és infraestructura verda metropolitana. En formen part 54 parcs metropolitans –3.000.000m2 a 34 municipis–, 30km de platges, els espais fluvials del Besòs i Llobregat… La tasca de l’AMB és la planificació i la gestió tant de la seva conservació com dels serveis a les persones. Per fer-ho col·labora amb els ajuntaments i, a més, és part dels consorcis del Parc Natural de la Serra de Collserola, de la Serra de Marina i del Parc Agrari del Llobregat.
Martín Gullón, Coordinador General d’Innovació i Infraestructures de l’AMB, fa un èmfasi especial en els beneficis socials. “Cal millorar la qualitat de vida de les persones”, assegura, remarcant que “als espais fluvials es veu molt clarament que la gent hi va i els gaudeix”. En aquest sentit, la fi del confinament va marcar un punt d’inflexió, amb molta més gent fent ús dels rius.
En el cas del Llobregat, on l’AMB treballa més intensament, es vol aconseguir una recuperació socioambiental: “les espècies de flora i fauna i també els usos i el gaudi”. Així, es vol compatibilitzar l’espai amb les persones i els serveis fent, alhora, que les infraestructures –AVE, autovia…– hi siguin tan poc agressives com sigui possible. També és molt important que siguin accessibles des dels municipis mitjançant camins, i és per això que s’inverteix en condicionar-los i també, des del punt de vista ambiental, en la creació de corredors per a la fauna local.
El Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans 2016-2023 preveu invertir 40 milions d’euros només als rius de la zona metropolitana. De moment, se n’han invertit uns 20, i s’estan definint nous projectes per continuar treballant en aquest sentit. Laura Cid, ambientòloga de la Coordinació General d’Innovació i Infraestructures de l’AMB, explica que cal “trobar l’equilibri” entre els usos del Llobregat, que creua l’àrea més poblada de Catalunya: agrícola, social, serveis ambientals, ecosistèmics. A més, aquests espais seran essencials per fer front als escenaris del canvi climàtic pel que fa al cicle de l’aigua, la sobirania alimentària o els canvis de les temperatures, etc, ha assegurat Cid.
A la metròpoli de Barcelona, el Llobregat passa per 16 municipis en un recorregut de 36km, i els espais del seu voltant ocupen més de 1.000Ha. Per això, com ha afirmat Eugènia Vidal, arquitecta de la Coordinació General d’Innovació i Infraestructures de l’AMB, cal treballar amb els ajuntaments, que cofinancen part dels treballs, per trobar “solucions basades en la natura” a tots els nivells. Vidal ha posat com a exemple el Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet, on “la part ambiental té més pes” però on, per exemple, s’ha engegat un programa educatiu per apropar la natura a la població.
Dina Alsawi, cap del Servei de Parcs de l’AMB, ha destacat que els darrers vint anys el número de parcs s’ha multiplicat per dos i la superfície per quatre, i que es gestionen amb convenis amb els ajuntaments. A més, es treballa per incorporar-ne de nous, amb l’objectiu que la xarxa metropolitana arribi a tots els municipis. Un exemple d’això són els Jardins de la Font del Rector, a Sant Climent de Llobregat, un espai dissenyat i construït per l’AMB amb un pressupost de gairebé mig milió d’euros i que connecta l’entorn natural amb l’urbà i permet mostrar edificis i patrimoni de la localitat com la biblioteca, l’ajuntament i la parròquia, creant un eix verd de mobilitat, cultura i salut, amb itineraris accessibles, zones de descans i miradors, vegetació per renaturalitzar l’espai… A més, per anar més enllà de l’AMB, l’administració també es coordina amb la Diputació de Barcelona per connectar amb les accions que duu a terme a altres indrets de la demarcació, com ara les Vies Blaves.
El servei, ha explicat, vol ser de la major qualitat possible, i per això des de l’any 2000 l’AMB compta amb un equip que inspecciona l’estat dels parcs i aplica un model propi de control de qualitat que mitjançant inspeccions mensuals per valorar els resultats del servei i les millores a incorporar. Així, s’assegura un servei ordinari correcte i una millora contínua en aspectes com l’accessibilitat, la millora de la biodiversitat i la participació ciutadana en activitats o accions al parc per incrementar el sentiment de pertinença i que el seu èxit i beneficis siguin més grans. “Quan la població fa seu el parc tenim més possibilitats d’èxit”, assegura Alsawi. Un exemple són, més enllà de les activitats, les jugatecambientals i les aules ambientals, el Visor de Fauna, que incorpora la ciència ciutadana, o els Jardins de Papallones. D’altra banda, les accions estan guiades per la Guia de Disseny de Parcs Urbans, elaborada i compartida públicament per aplicar criteris de sostenibilitat ambiental als projectes de nous parcs. Fa anys, a més, que s’aplica el criteri de fer un tractament més naturalitzat. Aquesta naturalització, ha explicat Alsawi, també s’aplica al concepte dels parcs metropolitans: “les condicions climàtiques no permeten que tot siguin parcs d’estil anglosaxó”, ha remarcat, posant en relleu la importància d’espais com els prats florits urbans.
Dani Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, reconeix que aquests espais tenen un ús molt intensiu, amb uns 10 milions de visitants anuals, i que cal treballar de valent perquè se’ls percebi com a espais “naturals” encara que hagin estat recuperats. De fet, recorda, als anys setanta i vuitanta “gairebé havien desaparegut” tot i que, al Llobregat mateix, havien arribat a l’altra banda de l’autovia actual. És per això que s’han hagut de refer els sistemes dunars i, avui, l’AMB compta amb 200Ha de platges de les quals 60 són dunes, amb vegetació o sense però que són l’hàbitat d’una gran quantitat de fauna.
En aquest sentit, Palacios posa de relleu que la línia de platges és gairebé contínua a tota la zona sud, al delta del Llobregat, encara que al nord l’artificialització sigui massa gran i les platges, massa estretes. També que, malgrat tot, és un gran corredor de fauna. Per assegurar-ne la pervivència, des del 2014 s’han fet actuacions de millora de les dunes: moure sorra per enfortir els processos naturals que hi tenen lloc, plantar flora autòctona, retirar la invasora… per fixar la sorra i protegir-la de l’erosió del vent i l’onatge, que des del 2000 han batut rècords diverses vegades.
Malgrat tot, Palacios reconeix que la lluita contra aquests elements, fruit del canvi climàtic, és molt complicada, i que les infraestructures humanes com canalitzacions, urbanitzacions, embassaments i ports no hi ajuden. De fet, des de 2014, s’ha perdut un 25% de la superfície de les platges. En aquest sentit, ha afirmat el cap del Servei de Platges de l’AMB, per bé que moltes accions depenen d’altres administracions, especialment de l’Estat, també han dut a terme estudis de millora de la resiliència perquè, en el moment en què apostin per prendre mesures, tinguin al seu abast tota la informació possible.
