Els calamars tenen la capacitat de d’editar el seu propi ARN per adaptar-se al refredament de la temperatura de les aigües. Aquest és el descobriment sorprenent que ha fet un equip d’investigadors, que ha presentat els resultats del seu darrer estudi a Cell Bio 2022, la trobada anual de la Societat Americana de Biologia Cel·lular i l’Organització Europea de BIologia Molecular.
Modificacions a l’ARN missatger
Habitualment, les instruccions genètiques que conté l’ADN es copien en el que es coneix com a ARN missatger (ARNm) i després en proteïnes. En el cas dels calamars, però, i sembla que també en el d’altres cefalòpodes de cos tou, poden introduïr canvis en aquest ARNm per tal que les proteïnes que en resultin siguin diferents de les que hi ha a l’ADN. De fet, aquest darrer estudi arriba a afirmar que, en aquests animals, el 60% o més de les proteïnes no són les que marca el seu codi genètic original sinó que són ‘recodificades’.
Un canvi que els ajuda a suportar el fred
Els investigadors han examinat quines són les conseqüències d’aquesta edició en unes proteïnes anomenades kinesines, uns ‘motors moleculars’ que duen el seu carregament a través d’uns ‘camins’ anomenats microtúbuls. Si aquest transport fallés, les cèl·lules començarien a fallar o a morir i provocarien una malaltia en l’animal.
En comparar com canvia l’edició de l’ARNm d’una kinesina segons la temperatura, els científics van observar com, si l’aigua estava a 6ºC, els canvis eren diferents i molt més marcats que si es deixava els calamars en aigua a 20ºC. En comparar les proteïnes fetes en circumstàncies diferents, es va observar com, sense editar, en aigua freda la kinesina es mou més a poc a poc i cau dels microtúbuls i que, en canvi, les editades són més fiables en aquestes condicions. Un mecanisme d’adaptació a la temperatura que ha sorprès els investigadors i que mostra, un cop més, com de fascinant és el món dels cefalòpodes.
