Un nou estudi liderat per Mar Coll, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, mostra que el canvi climàtic no és igual a totes les llars catalanes. La investigadora ha analitzat la despesa energètica, les tasques de cura i manteniment, el confort tèrmic o la gestió de l’aigua de diferents llargs per observar com el canvi climàtic canvia la vida a les cases del país.
En l’estudi s’observa com el canvi climàtic genera pèrdues econòmiques en entorns rurals, canvis en la despesa energètica, en les tasques de cura i de manteniment de la llar i en la conservació i gestió de l’aigua, o l’impacte emocional en forma de tristesa o desesperació que provoquen les transformacions ambientals en entorns naturals propers, aspectes en els quals el canvi climàtic també genera una càrrega emocional. ”La llar no és només un espai de vulnerabilitat davant el canvi climàtic, sinó també un espai d’agència, ja que les persones despleguen estratègies quotidianes d’adaptació i mitigació, com ara estalviar i reutilitzar aigua, reduir el consum energètic, modificar hàbits de consum o reorganitzar tasques domèstiques”, afirma Mar Coll.
El canvi climàtic, un impacte molt variable
Segons l’autora de l’estudi aspectes com el gènere, l’edat o el lloc de residència són variables que poden redefinir com es viu l’impacte del canvi climàtic a les llars catalanes. “Aquestes experiències i responsabilitats no es distribueixen de manera igualitària dins de la llar, sinó que estan marcades per desigualtats de gènere, edat, situació econòmica i lloc de residència, entre altres posicions socials” alerta Coll qui destaca en el seu estudi que les desigualtats a les cases catalanes per entomar el canvi climàtic s’eixamplen en funció de la capacitat d’adaptació que tenen les llars a aquesta nova realitat del país, una capacitat que depèn en bona part dels recursos econòmics dels quals disposen.
Segons l’autora de l’estudi les dades que aporta aquest treball “poden contribuir a comunicar una mirada propera i socialment rellevant sobre el canvi climàtic, i mostrar que la crisi climàtica no és només una qüestió d’infraestructures, polítiques públiques o grans impactes ambientals, sinó que ja està transformant les pràctiques, les emocions i les desigualtats de la vida quotidiana”.
