El canvi climàtic s’ha convertit en una realitat palpable a Catalunya. El passat dimecres el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va publicar el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) de Catalunya, un butlletí en el qual s’alerta que Catalunya està virant cap a un clima més càlid i amb menys vent. Segons destaquen els autors de l’informe s’ha detectat un augment de temperatura i un increment de la intensitat i durada de les sequeres i, de fet, destaca que el 2025 ha estat el quart any consecutiu en el qual s’ha registrat una temperatura mitjana anual dos graus per sobre de la mitjana de l’era (1850-1900) i 2,1 °C més alta que a mitjan segle XX. Una situació que s’ha reproduït a la temperatura mitjana anual de la superfície del mar, la qual en menys de 50 anys ha pujat 1,8°.
Pel que fa a la pluja i el vent el Meteocat destaca que les dades mostren una disminució general tot i que “les més robustes estadísticament són les d’estiu, que mostren a una clara reducció de la pluja durant aquests tres mesos (juny, juliol i agost) amb 45 mm menys de precipitació d’ençà de 1950; la resta d’estacions de l’any no mostren una tendència concloent”, destaca Jordi Cunillera, cap de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. En el cas del vent s’ha viscut una disminució de la velocitat mitjana del vent d’un 4,9% per decenni; xifra que representa una pèrdua de 0,43 km/h cada deu anys, uns fets que també s’han viscut en els dies de vent molt fort o extremadament fort que han patit una gran disminució sobretot al nord del cap de Creus, “on ara es registren entre 25 i 28 dies menys de vent extremament fort”.
Augment de la temperatura i menys pluja, parcialment
El BAIC alerta que l’augment de la temperatura és prolongat i el 2025 es va situar com el tercer any més càlid al país des de mitjan segle XX, un fet que segueix la tendència europea. Segons es detalla “l’augment respecte del període preindustrial (1850-1900) és +1,4 °C a tot el món, +2,4 °C a Europa i al voltant de +2,0 °C a Catalunya (valors mitjans dels darrers cinc anys)”. De fet, tant la temperatura màxima com la mínima a Catalunya mostren una tendència ascendent de +0,33 °C/decenni i de +0,22 °C/decenni, mostrant un escalfament més ràpid durant la part diürna del dia davant la nocturna. A aquests fets se’ls uneix que els extrems càlids viuen una tendència a l’alça mentre que els extrems freds van a la baixa, la qual cosa es demostra amb les nits tropicals a la franja litoral les quals han augmentat en 39 més cada any en comparació fa 76 anys, mentre que en el cas dels dies de calor registrats arreu del país han augmentat dràsticament des de 1950 i ja són 43 dies més a la meitat sud i 34 més a la meitat nord.
En el cas de la pluja els autors de l’estudi assenyalen que “el comportament de la precipitació […] no és tan evident com pel cas de la temperatura” tot i que en el període 1950-2025 s’ha observat una disminució de l’1,8%/decenni. Malgrat això destaquen que “no és un resultat encara concloent”. “L’estiu es manté com l’única època de l’any amb un descens clar de la precipitació, amb un valor igual a -4,4%/decenni i estadísticament significatiu. Aquest valor equival a una disminució de la precipitació estival igual al 33% en els darrers 76 anys, uns 45 mm menys de precipitació per aquest període”, afegeixen.
