Els microplàstics, petits fragments o fibres alliberats de la degradació de productes que acaben al medi ambient. Tot i que, en general, la seva presència als rius i mars ha estat objecte de molta més preocupació pels seus efectes potencials en la salut animal i, també, en la humana, el fet és que també són a terra ferma, viatjant per l’aire. Ni tan sols zones remotes es salven de la seva presència, com ha demostrat un equip de les universitats de Strathclyde (Escòcia) i Tolosa de Llenguadoc, que n’ha trobat a una regió força aïllada dels Pirineus que, habitualment, es considera un espai natural pur.
Durant cinc mesos, els científics van estudiar Bernadouze, un indret de l’antic comtat de Foix, al vessant nord de la serralada, que és a uns sis quilòmetres i mig de qualsevol poble -el més proper és Suc e Sentenac, de poc més de cinquanta habitants- i a més de cent de Tolosa de Llenguadoc. Fins i tot allà, però, van trobar uns 365 fragments de plàstic o fibres per metre quadrat analitzat cada dia. Segons expliquen a l’article que han publicat a la revista ‘Nature Geoscience’ i on exposen les seves conclusions, els microplàstics, viatjant per l’aire fins a 100 quilòmetres cada dia, poden arribar pràcticament a qualsevol lloc, una dada que, en declaracions d’un dels investigadors a la cadena britànica BBC, és “sorprenent i preocupant”, especialment per la quantitat de microplàstics trobats en una zona aparentment aïllada.
Tot i que els efectes concrets dels microplàstics en els organismes vius encara no s’han estudiat amb prou profunditat com per treure conclusions clares, el fet és que no només els respirem en entorns urbans sinó que hi estem exposats fins i tot lluny de les zones d’emissió, cosa que, a banda de la seva descoberta en alguns productes d’alimentació, també podria explicar que, fa uns mesos, se’n trobessin per primera vegada a les deposicions humanes. La lluita contra la contaminació per plàstics de tot tipus, inclosos els microplàstics, és un dels molts reptes mediambientals a què ens enfrontem a dia d’avui, ja que s’han escampat absolutament per tot el món i se’n poden trobar, fins i tot, a l’Antàrtida.
2 
