La diada de Sant Jordi tornarà a tenyir Catalunya del vermell intens dels més de set milions de roses que, com cada any, es vendran a floristeries, parades, escoles o centres de treball. Aquestes roses, però, no provenen de Catalunya, sinó que s’importen de Colòmbia i Equador, els principals productors d’aquesta flor. De fet, tot i que encara es comercialitza mínimament la rosa produïda en territori català, cada vegada hi ha menys productors i, els pocs que queden, preveuen vendre menys roses aquesta diada. Aquest és el cas d’en Joan Pons, un floricultor de Santa Susanna, que augura que aquest any vendrà prop de 50.000 roses, un 15% menys que en la diada de l’any passat. El motiu pel qual la producció de roses ha disminuït significativament amb els anys és que ha topat amb un nou enemic: el canvi climàtic.
Pons explica les altes temperatures de l’hivern no afavoreixen el cultiu, ja que sense les glaçades que eren habituals els mesos de gener i febrer la rosa veu alterat el seu creixement: “L’hivern calorós fa que la rosa avanci el seu creixement i la tija quedi més curta del que és habitual”, lamenta el floricultor, que assegura que les flors queden més “esveltes” de l’habitual a causa de la llum del sol. Aquesta és la nova realitat amb la qual conviuen els productors de roses des de fa anys fruit de l’emergència climàtica, ja que, mentre que fa un parell de dècades hi havia “una vintena de gelades” durant els dos primers mesos de l’any, enguany només hi ha hagut “una gelada i només una estoneta”: “És molt poc”, lamenta el floricultor. Així doncs, si fa uns anys el gruix de les roses que sortien dels hivernacles tenien unes tiges de fins a 80 centímetres, enguany n’hi haurà com a molt de 70 cm i en seran ben poques, prop d’un 5%.
Roses importades i estandarditzades
Tenint en compte aquest nou factor que ha irromput en el taulell de joc, el gruix de les roses que es comercialitzaran per Sant Jordi acabaran sent d’importació i amb formats molt més estandarditzats. Per al floricultor, que les flors vinguin embossades fa “difícil” que el consumidor final pugui apreciar les diferències respecte a la rosa autòctona. Per tal de diferenciar-les, Pons assegura que cal fixar-se en la fulla, ja que la rosa catalana la té “més bona” en comparació a la que prové de Colòmbia i Equador, però també apunta que en la poncella no es poden apreciar gaires diferències. És a dir, que a simple vista totes dues semblen iguals.
