La invasió russa d’Ucraïna està tenint un impacte devastador a la reserva natural Drevlianski, a Ucraïna. Coneguda com ‘l’Amazònia d’Europa’ per la seva diversitat animal i vegetal, els atacs de l’exèrcit rus, amb un ús extensiu tant de bombardeigs com de mines terrestres, l’estan destruint, posant en perill una regió que fins el passat febrer era pràcticament verge. Així ho explica a la BBC Valeri Alexandròvitx, un guàrdia forestal d’aquesta zona d’aiguamolls, boscos i matollars que s’estén pel nord del país, a menys de 30 quilòmetres de la frontera amb Belarús.
Un gran refugi de biodiversitat atrapat en la guerra
La reserva natural forma part del que és conegut com a Polèsia, un gran espai natural que s’estén entre Polònia, Belarús, Rússia i Ucraïna i que és un dels darrers refugis d’algunes poblacions de llops, linxs i ants. Aquest va ser, precisament, un dels primers escenaris de la invasió russa que va començar el 24 de febrer passat en tres fronts: a les ‘repúbliques populars’ titelles del Kremlin del Donbass, a Crimea, ocupada per Rússia el 2014, i al nord, on les tropes de Vladímir Putin van entrar a Ucraïna des de Belarús en un intent infructuós de prendre ràpidament la capital, Kiív.
Flora i fauna que va sobreviure a Txernòbil
De tot plegat, explica Alexandròvitx, el pitjor que n’ha quedat són “les mines terrestres russes” i “els incendis forestals que van provocar amb els bombardeigs d’artilleria”, que van cremar més de 2.000 hectàrees de boscos verges, fent fugir els animals i cremant centenars de plantes rares.
Tot i que la zona també va ser afectada per l’accident de la central nuclear de Txernòbil el 1986, situada al bell mig, en aquest cas els animals no en van sortir gaire perjudicats i, fins i tot, la desaparició dels humans els ha beneficiat. Ara, però, amb la terra i els arbres cremats, i sense aliment ni refugi, sembla difícil que la fauna que ha abandonat la zona pugui tornar en un període de temps curt.
Les mines russes, una amenaça permanent
Els que s’han quedat, a més, corren un perill extrem: segons Alexandròvitx, l’exèrcit rus ha plantat com a mínim set tipus diferents de mines antipersona, la majoria en camps de mines sense indicacions. Així doncs, si pels guàrdies forestals és enormement arriscat fer la seva feina, pels animals encara ho és més. A principis de setembre, un dels vehicles va passar per damunt d’una mina, que va causar la mort d’un dels ocupants i ferides greus a un altre. Pel que fa a la fauna, recorda el guàrdia, “a vegades trobem les restes d’un cèrvol que ha volat pels aires”.
La situació, doncs, és certament desoladora, i Alexandròvitx té força clar quant pot trigar l’indret a tornar a ser el que havia estat fins el febrer passat: “anys… dècades, de fet”.
