L’exposició materna a entorns naturals s’associa a un major pes dels nadons en néixer, segons un estudi amb participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que mostra els beneficis dels espais verds residencials en el creixement del fetus. Els seus resultats, publicats a la revista ‘Environment International’, són fruit del seguiment de l’exposició a espais verds i blaus -rius, llacs, mar- durant l’embaràs i els resultats del part en 11 cohorts de naixement de nou països europeus, entre els quals l’estat espanyol.
Un fet “essencial” per prevenir conseqüències adverses per a la salut
El treball apunta que la proximitat a espais verds del domicili està relacionat tant amb un major pes en néixer com en menys probabilitat de tenir un nadó petit per edat gestacional. En canvi, una distància més gran s’associa a un pes menor i a més probabilitats del que es coneix com a PEG. La primera autora de l’estudi, Maria Torres, recorda que un creixement fetal sa és “essencial” per prevenir moltes “conseqüències adverses per a la salut” tant de petits com més endavant a la vida. Així, per exemple, els pesos més baixos s’associen a problemes de creixement, menor quocient intel·lectual, mort prematura, obesitat, malalties cardiovasculars i diabetis.
Una mostra de gairebé 70.000 nadons
L’estudi forma part del projecte LifeCycle i es va basar en una mostra de gairebé 70.000 nadons, amb un pes mitjà de 3,42kg en néixer i dels quals un 6,6% es van classificar com a PEG. En cada participant es van calcular set indicadors d’exposició residencial a entorns naturals: espai verd a 100, 300 i 500 metres de la llar, distància a l’espai verd més proper, accessibilitat a aquest espai, distància a l’espai blau més proper i accessibilitat a aquest.
A més, els investigadors també van controlar la possible influència del nivell socioeconòmic i la regió d’Europa de cada participant. Així és com van veure que les associacions més fortes entre espais verds residencials i un pes més gran en néixer eren en participants amb nivells educatius més baixos, procedents de zones més desafavorides i residents al nord d’Europa.
Resultats que haurien de ser tinguts molt en compte
Tot i que aquestes conclusions coincideixen amb les d’investigacions anteriors, la majoria d’aquest estudis es van fer en un sol país, amb un clima i un tipus de vegetació semblants, i les estimacions de l’efecte van canviar entre regions. Així, com explica l’autor sènior de l’estudi, Payam Dadvand, fer servir 11 cohorts de tota Europa ha permès “avaluar, per primera vegada, aquesta associació en diferents països i donar llum sobre el paper de la regió en aquesta qüestió”.
En aquest estudi hi han participat persones dels Països Baixos, el Regne Unit, Dinamarca, França, l’estat espanyol, Lituània, Noruega, Itàlia i Grècia. Segons els seus autors, els resultats donen suport a l’aplicació de programes de foment dels entorns naturals a les ciutats, començant per les zones més desafavorides. Això, diu Torres podria “beneficiar la salut dels nostres fills i filles des d’abans del naixement i en endavant” i, per tant, hauria de ser tingut en compte per part dels dissenyadors i planificadors urbans.
