Un dels primers grans depredadors que hi va haver a la història, i un dels més estranys que han existit, podria haver estat un animal de gustos delicats. Segons explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’, l”Anomalocaris canadensis’ com és conegut científicament, s’alimentava de preses toves que caçava a l’aigua.
Una idea equivocada
El seu nom vol dir “gamba anormal del Canadà” i sembla que en el seu moment, fa 500 milions d’anys, era a dalt de tot de la cadena alimentària dels mars. Si bé fins ara es pensava que feia servir els apèndixs espinosos que tenia a la cara per agafar trilobites del llit marí i esclafar-los per devorar-los, les darreres anàlisis apunten que podria no haver-ho fet i que, en canvi, s’alimentava d’animals tous.
Tot això tenint en compte que era un animal de la mida d’un gat domèstic que en aquell moment, al Cambrià, era un dels animals més grans que es trobava al mar. Aquest fet i que s’hagin trobat restes de trilobites lesionats havia fet pensar que l”A. canadensis’ era el responsable d’aquests atacs.
Un depredador primitiu però especialitzat
Els investigadors han comparat els apèndixs flexibles d’aquest animal amb el d’alguns artròpodes moderns i van calcular quina devia ser la duresa, el rang de moviment i la posició ideal en nedar. Els resultats apunten que devien ser molt útils a l’hora d’atrapar preses però que, en canvi, devien ser massa delicats com per atacar preses cuirasades. A més, la millor manera de nedar amb ells devia ser tenint-los estirats al davant.
Tot plegat fa pensar que l”A. canadensis’, doncs, estava preparat per perseguir preses toves, nedant a per l’aigua i atrapant-les amb els seus apèndixs. Això vol dir, a més, que fins i tot els primers depredadors que van existir podrien haver estat caçadors especialitzats, donant una idea de la complexitat que, ja aleshores, tenien els ecosistemes.
